tag:blogger.com,1999:blog-21058850996445647972024-03-05T17:15:13.737-08:00Els llibres del Senyor Dolent (Cesc Llaverias)El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.comBlogger577125tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-82840778905168205602017-09-02T07:30:00.002-07:002017-09-02T07:30:33.048-07:00NOVA PÀGINATot s'acaba, i després d'uns anys ja toca deixar blogger i passar al meu propi domini, trobareu tot el blog i les noves entrades a <b><u><a href="http://www.llibressenyordolent.cat/">http://www.llibressenyordolent.cat</a></u></b><br />
<b><br /></b>
<b>Us espero allà!!!</b>El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-60496641720946856682017-08-30T03:06:00.001-07:002017-08-30T03:06:28.643-07:00La intimitat de les bèsties / Joan Jordi Miralles<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglO71zTcsPdhQDwuMiEBibhRiRRNJCTPL4EJImDIfvHmySvdjZGjCN1J_Do6l3XWpzrIGaqBzeDwkzK_4KDZoIL5cYjQH6od5lsF16XAi0j9mJAAba8Z2lb3gzuMiUEOqQzuBBZSx3wklo/s1600/portada_la-intimitat-de-les-besties_joan-jordi-miralles_201610211443.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="382" data-original-width="252" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglO71zTcsPdhQDwuMiEBibhRiRRNJCTPL4EJImDIfvHmySvdjZGjCN1J_Do6l3XWpzrIGaqBzeDwkzK_4KDZoIL5cYjQH6od5lsF16XAi0j9mJAAba8Z2lb3gzuMiUEOqQzuBBZSx3wklo/s320/portada_la-intimitat-de-les-besties_joan-jordi-miralles_201610211443.jpg" width="211" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Ha passat temps de la lectura d'<i><a href="https://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2014/08/una-dona-meravellosa-joan-jordi-miralles.html">Una dona meravellosa</a></i> i tenia ganes de tornar a llegir coses d'aquest <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Jordi_Miralles_i_Broto">misteriós autor</a>, almenys abans ho era molt i trobar fotos d'ell a internet era impossible, una mica com en <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Pynchon">Pynchon</a></b>.<br />
<br />
És un llibre de contes, tot i que és un gènere que em costa m'hi estic ressignant, molts autors hi estan tornant i és o contes o no llegir-ne res. Aclareixo que no tinc res contra els contes com a gènere en sí ni els considero per res com una cosa "menor", és purament un tema de gustos, tot i que em sembla que aquesta fòbia se m'està passant, però ja n'hi ha prou de parlar de mi!<br />
<br />
L'autor en sap, i el llibre és molt però molt bo. Aconsegueix en unes poques línies ficar-nos del tot en els personatges i la història, sense fissures. Una de les coses que m'agraden i que millor fa l'autor és el contrast. La primera història semblaria unes vacances típiques, però resulta que no, que són una despedida. La segona podria semblar un reportatge sobre la caça, però és molt més, és un retrat d'una zona i d'una manera de fer; és una foto i la caça (amb el que té de vida i mort) és només el moment escollit per fer la foto (anava a posar "disparar" però m'ha semblat un acudit massa fàcil.<br />
<br />
O el tercer conte, <i>Cims</i>, on s'entendrà això del contrast amb un exemple, això és després d'arribar a Munic, la protagonista ha arribat allà per rodar un anunci com a especialista, i sense més ni més apareix això:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>L'Elsa va passar la nit en un pis llogat de la zona de Ludwigsvorstadt, fornicant en una orgia desefrenada amb alguns dels companys de feina. O més ben dit: contra ells. L'havien convidat a sopar i ella havia acceptat sense miraments i la resta havia anar com havia anat. Havien encarregat pizzes i amanides i havien estat bevent cervesa i Jägermeister, i dels jocs ingenus havien passat a les apostes i de la manera més natural havien decidit treure's la roba i desmuntar els telèfons mòbils i desar les carcasses, les bateries i les targetes ben visibles damunt d'una lleixa, tot això abans que els condons i la vaselina comencessin a circular i ella i una altra noia que no havia vist mai de la vida fossin enculades en tota regla per aquells nois tan ossuts i musculats que mantenien un rictus de concentració estàtica com si estiguessin apuntant amb una ballesta un cercle imaginari i distant o com si conduïssin un bòlid sense frens a una velocitat vertiginosa. L'Elsa necessitava ritme, mecànica i potència perquè es coneixia i sabia que aquesta era la millor manera de combatre les pròpies cabòries.</i></blockquote>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5y7OWbE1bQ4Zda0sdQuPKt2kL8dgX4gvP03Z-QG9K_CmWU9nleWA7lv4zcofimZps150ZPI_kKjyDbiL6CdCCiZw8fW2rgqSeZvczLMgDZQjhiGzsp9LpSJM38UnGyg9d5Ud65Ut8SSUK/s1600/5712306654_9237e23ab1_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="1600" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5y7OWbE1bQ4Zda0sdQuPKt2kL8dgX4gvP03Z-QG9K_CmWU9nleWA7lv4zcofimZps150ZPI_kKjyDbiL6CdCCiZw8fW2rgqSeZvczLMgDZQjhiGzsp9LpSJM38UnGyg9d5Ud65Ut8SSUK/s640/5712306654_9237e23ab1_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b style="color: #333333; font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 11px;">Off the Wall © <a href="https://www.flickr.com/photos/jurvetson/">Steve Jurvetson</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
No és un conte sobre sexe, aquest desapareix igual que apareix de manera sobtada i dura, i ja. El contes és sobre el record, sobre la nostalgia i les relacions. I després apareix el conte millor del recull, per mi, el d'<i>Erupció</i>:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Un quart d'hora més tard sortia per la porta de casa en direcció a l'estació de Rodalies. Duia tot el que necessitava. Unes vambes per córrer, ulleres de sol, la motxilla, una jaqueta de xandall per si refrescava, una rajola de xocolata amb llet, una capseta amb tres preservatius Durex. Texans foscos, un fulard de quadres, una samarreta negra comprada a Berlín on podia llegir-se Tiger en lletres blanques sobre fons negre. L'iPhone carregat de bateria, un entrepà de llonganissa, cinquanta euros ben plegats, un esprai de pintura negra, un martell d'orelles, un guant ignífug comprat a internet. Collades amb taps de suro i embolicades per separat en paper de diari, tres ampolles de vidre amb dos terços de benzina i oli de motor, una samarreta imperi de l'any de la Quica mig estripada, cinta adhesiva, dos encenedors zippo. Feia un sol collonut i se sentia lleuger i optimista, la sensació de trepitjar asfalt l'omplia de confiança i energia.</i></blockquote>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuPPM16NgFioA3oX9fgHJxTl3CUdTjhDP7AET3ZBM947FKZPVr2B4XIsQD8vmja2jgH5tX0N_WKqYfRzYRJBCXPcKy0EjVWi_0Vg833Fy8cvrYvxmHRlmqXFowpNQZM7u8QR6KPWJPXBJO/s1600/576_1367836320Sin_ttulo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="407" data-original-width="576" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuPPM16NgFioA3oX9fgHJxTl3CUdTjhDP7AET3ZBM947FKZPVr2B4XIsQD8vmja2jgH5tX0N_WKqYfRzYRJBCXPcKy0EjVWi_0Vg833Fy8cvrYvxmHRlmqXFowpNQZM7u8QR6KPWJPXBJO/s400/576_1367836320Sin_ttulo.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b style="color: #333333; font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 11px;"> © Jordi Borràs.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
I a on va el protagonista amb aquest equipament? A una manifestació de les mogudes, i de les llargues perquè tindrà temps de fer massa coses, potser aquest és l'error del conte, sembla una manifestació de dies si tenim en compte tot el que arriba a fer, però és igual, està molt bé i per il·lustrar de quin tipus de manifestació parlo res com una fotos de <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Borr%C3%A0s_i_Abell%C3%B3">Jordi Borràs</a></b> en el seu llibre <a href="http://www.llegeixbarcelona.net/archives/25323" style="font-style: italic; text-decoration: underline;">Warcelona</a>. La filosofia del personatge és més o menys com segueix, i canviant algun detall segurament és compartida per molta gent.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Sabia que tot estava condicionat per poders invisibles i omnipresents, que per molt que bregués aquella no era ni seria la seva lluita. La vida era massa curta. Tant se li'n fotia la universitat, els sous, les pensione, els acomiadaments, l'atur, la sanitat, la cultura i l'economia en general. Era un dat pel cul més en un món de dats pel cul. Mentre pogués follar-se l'Alba i menjar una pizza especial amb xoriço un cop per setmana, ja seria feliç. I quan tot això li faltés, ja pensaria en una o altra solució.</i></blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx3MLHH-fjf0PfAFSjZKyMU3ElT-41mlNZMBIxO0eqVsLdc8YCsoiQVJXjh_gdcLjSkQ8RZ56EqTBzYq2u1000tiJO3oRXtYC2_c7myMYXvvcqAlpu88CAdpJs-1wPhjAICast8JrTNdFk/s1600/Jordi_Borras_Belgrado.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx3MLHH-fjf0PfAFSjZKyMU3ElT-41mlNZMBIxO0eqVsLdc8YCsoiQVJXjh_gdcLjSkQ8RZ56EqTBzYq2u1000tiJO3oRXtYC2_c7myMYXvvcqAlpu88CAdpJs-1wPhjAICast8JrTNdFk/s640/Jordi_Borras_Belgrado.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b style="color: #333333; font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 11px;"> © Jordi Borràs.</b></td></tr>
</tbody></table>
I després d'això tres contes més, durs i estranys i amb una càrrega de trista bellesa sorprenent, sobretot el darrer conte <i>Amants</i>.<br />
Si ja amb la seva novel·la anterior https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Borràs_i_Abelló era un autor que reclamava atenció amb aquest llibre això és confirma, estaré pendent del seu següent llibre (confesso que aquest se'm va escapar) i potser em decideixi a buscar els llibres anteriors.<br />
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-74239934417489207692017-08-15T03:11:00.002-07:002017-08-15T03:11:40.670-07:00El banquet celestial / Donald Ray Pollock<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbbAzc1_tn59BAuCPkYfcJsfC1sFEF_HYxVySu6vdzmYUHuPqelSyDGqN1qeg-Xv41Lzp6f-ATYUaeV0BU0BrZWBWW1kFrtK6HCvSGvH3DbWvZQioQCvqqw-XL-JdcOVAjwcpeUDC8sdvz/s1600/portada_el-banquet-celestial_donald-ray-pollock_201612131252.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1050" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbbAzc1_tn59BAuCPkYfcJsfC1sFEF_HYxVySu6vdzmYUHuPqelSyDGqN1qeg-Xv41Lzp6f-ATYUaeV0BU0BrZWBWW1kFrtK6HCvSGvH3DbWvZQioQCvqqw-XL-JdcOVAjwcpeUDC8sdvz/s320/portada_el-banquet-celestial_donald-ray-pollock_201612131252.jpg" width="209" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Els <a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/search/label/Donald%20Ray%20Pollock">anteriors llibres</a> de <b><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Ray_Pollock">Donald Ray Pollock</a></b> em van agradar molt, esperava amb il·lusió el següent que ha resultat ser aquest.<br />
Mirant els seus llibres anteriors i ara aquest és possible ser testimoni de la <b><i>faulknerització</i></b> de <b>Donald Ray Pollock</b> (<b>DRP</b> en endavant). <i><a href="http://aladi.diba.cat/record=b1639926~S171*cat">Knockemstiff </a></i>era un retrat cruel i bastant contemporani del poble del mateix nom (que ja fa temps que ni existeix) tot i que més que poble el terme correcte seria puto forat infecte. A<i><a href="http://aladi.diba.cat/record=b1702087~S171*cat"> El dimoni a cada pas</a></i> ja reculàvem en el temps fins a després de la segona guerra mundial, el poble ja no era el mateix però tampoc era una millora. I ara estem directament a 1917, a l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica">Amèrica</a> profunda i pobre.<br />
No és una pobresa sòbria, no, és una pobresa cabrona, bruta i abominable, és una autèntica merda on el millor a que es pot aspirar és una mica de mam barat i una puta, un menjar decent és encara més car.<br />
La gent passa gana, uns més que altres, i treballen del que poden, si poden, la terra dóna poc i si no en tens t'has de llogar per fer qualsevol cosa, això és el que fan els protagonistes, els germans <i>Jewett</i>, el gran <i>Cane</i> (l'únic que sap llegir) el mitjà <i>Cob</i> (que té un retràs, probablement un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Down">Down</a> però sense metges que ho certifiquin ves a saber), i el petit en <i>Chimney</i>, que és força mala peça. Els tres germans, després de perdre temps enrere la mare ara perden el pare, l'enterren al costat de la cort de porcs on estan treballant i influenciats per una novel·la de l'oest que han llegit un i mil cops ordeixen un pla. Atracar bancs i amb els calés fugir al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Canad%C3%A0">Canadà</a> i establir-se allà en una granja seva, aniran robant i fugint trobant-se a persones pitjors que ells i més desgraciades mentre travessen el país perseguits per caçarecompenses cap al Nord, tampoc saben gaire si Canadà és gaire lluny, però sí saben que cau al nord.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTwjq0fmWO1YZBv4WXbpG13IGHuOHe5A7vKscOVVtr1mgy9xulpBj4a6fniFuiE9nHOioY0bhhcQHohmXYNzjVux_UGJ-1VhEPAogfqR11l8h3muz7WvPokspBu6aI6Mk8F3dNpAPjBGtJ/s1600/5192586667_8cd7b666f3_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1007" data-original-width="1600" height="402" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTwjq0fmWO1YZBv4WXbpG13IGHuOHe5A7vKscOVVtr1mgy9xulpBj4a6fniFuiE9nHOioY0bhhcQHohmXYNzjVux_UGJ-1VhEPAogfqR11l8h3muz7WvPokspBu6aI6Mk8F3dNpAPjBGtJ/s640/5192586667_8cd7b666f3_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Seasonal exposure © <a href="https://www.flickr.com/photos/7687126@N06/">Mike</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
Ells són els protagonistes, com també els <i>Fiddle</i>r, grangers pobres amb el fill fet un calavera que ha fugit, creuen que a l'exèrcit però en realitat toca música amb un negre amb un banjo per unes monedes, i això amb sort. També hi ha en <i>Bovard</i>, a l'exèrcit a Meade (el centre neuràlgic de tot això) esperant perquè l'enviïn a Europa a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial">lluitar contra els alemanys</a> que es mengen nens (es veu que es publicaven coses així i la gent se les creia sense més), mentre decideix amb quin dels seus companys li agradaria veure's atrapat i aïllat a les trinxeres perquè les dones com que no li diuen gaire res.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjelhEDVtH-niqEnxBH777gJiQ9yc8MXKIpqHJwDWxi9Jp9qYcjsJhgNTYR5wTF5j66rBPGnUolT4RhyysiABo54Ua7799C3z9nfZtER31ZBAthGKvPnyfLKu6ReLMvRW4IBwyVPXqTeRug/s1600/11937624325_1aa42fab82_k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="995" data-original-width="1600" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjelhEDVtH-niqEnxBH777gJiQ9yc8MXKIpqHJwDWxi9Jp9qYcjsJhgNTYR5wTF5j66rBPGnUolT4RhyysiABo54Ua7799C3z9nfZtER31ZBAthGKvPnyfLKu6ReLMvRW4IBwyVPXqTeRug/s640/11937624325_1aa42fab82_k.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Camp Dix, New Jersey Gun Drill wwi © <a href="https://www.flickr.com/photos/rich701/">Richard</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
L'entorn rural és molt <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Faulkner">Faulkner</a></b>, el moment cronològic doncs una mica també, els personatges podrien ser de <b><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/William_Faulkner">Faulkner</a></b>, però el to no és el mateix, sempre hi ha un punt d'humor cruel i a més a més <b>DRP</b> es pot permetre ser molt més explícit quan parla de les putes, o de l'intent de <i>Bovard</i> d'enllitar-se amb una cambrera de pis que acaba en desastre, o l'inspector de sanitat <i>Jasper Cone</i> que de fet revisa la profunditat de comunes i pous negres a la ciutat o... Aquestes són les principals diferències (que no són poques) una permissivitat amb la <b>Faulkner</b> no podia ni sommiar i un cert humor cruel, en <b>Faulkner</b> la crueltat és simple, la pobresa no té un revers graciòs ni una espurna de llum els seus personatges viuen la vida com una condemna, els de <b>DRP</b> també però és possible de riure, almenys nosaltres ens en podem riure, una mostra:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>El venedor va notar que l'estòmac li començava a cremar i va tancar la boca. Parlar del seu fill li tornaria a encetar l'úlcera. El molt gandul fill de gossa havia tornat a casa aquell matí quan ja havia sortit el sol, esgarrinxat com una mala cosa i amb un pet com un piano, fent la mateixa fila que un animal que qualsevol ànima cristiana mataria d'un tret per posar punt final al seu patiment. Era capaç de follar-se qualsevol cosa que tingués dues cames.</i></blockquote>
La millor part del llibre és quan els <i>Jewett</i> arriben a Meade, tota aquesta part del llibre és magistral. Un llibre molt i molt recomanable d'un autor que cal seguir amb molta atenció.<br />
<br />
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-24671739968791115792017-08-09T02:43:00.000-07:002017-08-09T02:43:47.542-07:00La maldición gitana / Harry Crews<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGmx-oc1gSTnCtLlKzLDI83nv7p83gZx09ifQB-6dbvkG9ZNhQnUN0r62H5dxReMG1XkN0yaTrtp3ukdaGDlKwHRqFqyyD0fR5mN0yC-JAz7oRhrMnO2sZUWcjDzqPeAh-TeLEg7071x2H/s1600/Harry-Crews_MaldicionGitana_Indienauta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGmx-oc1gSTnCtLlKzLDI83nv7p83gZx09ifQB-6dbvkG9ZNhQnUN0r62H5dxReMG1XkN0yaTrtp3ukdaGDlKwHRqFqyyD0fR5mN0yC-JAz7oRhrMnO2sZUWcjDzqPeAh-TeLEg7071x2H/s640/Harry-Crews_MaldicionGitana_Indienauta.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
M'encanta<b><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Crews"> Crews</a></b>, o sigui que quan publiquen un <a href="https://llibressenyordolent.blogspot.com.es/search/label/Harry%20Crews">nou llibre d'ell</a> m'hi llenço, i que l'editi<a href="http://www.dirtyworkseditorial.com/"> Dirty</a> és una garantia.<br />
<i>Marvin Molar</i> és sordmut i no té cames, per intentar compensar té un entrenadíssim tronc superior que li permet fer coses com aguantar-se tot ell amb un sol dit fent la vertical i donar voltes com una baldufa. Els seus pares el van abandonar a la porta d'un gimnàs embolicat en una manta i amb una nota escrita a màquina plena de faltes dient que no se'n podien fer càrrec. La falta de cames i no parlar tampoc deurien ajudar gaire a convèncer els seus legítims pares de no abandonar-lo.<br />
Viu al gimnàs, un gimnàs de boxa no de pilates, amb <i>Al</i> (que feia el número d'aguantar un cotxe passant-li per sobre el cap) i dos boxadors que no estan massa bé del cap (la boxa no va ajudar, però ja venien prou arreglats de casa) <i>Pete</i> i <i>Leroy</i>. A més a més, i desafiant tota lògica en <i>Marvin</i> està amb una noia sensacional, la <i>Hester</i>, és filla de sords i sap llegir els llavis i la llengua de signes, i té tot el que toca, i molt bé. En el terreny de les relacions es pot dir que a en <i>Marvin</i> li ha tocat la loteria amb aquesta noia:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Vi lo que estaba sucediendo. Vi lo que estaba a punto de suceder. Hester sabía lo que yo sentía por sus piernas, por ella, por el hecho de que lo tuviese todo en su sitio. Cuando la conocí yo estaba saliendo con una chica bastante guapa, pero con la espalda desviada. Es el problema de los sordomudos, que casi siempre tienen otra cosa mal: son bizcos, enanos, albinos, calvos, no tienen piernas o les pasa alguna otra cosa muy chunga que ni te imaginas. Una vez me fui a la cama con una señora sordomuda y cuando le bajé las bragas resultó que era hermafrodita, con su diminuta polla encogida y sus huevos colgando junto a su glorioso agujero. Claro que no me achanté. Es muy jodido echar un polvo cuando tienes mis deficiencias, no es como para ir ahí rechazando ofertas. Así que le aparté las pelotas y me puse a ello.</i></blockquote>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDYloy8vv_jGSnK94eFBTA005a-KChGw6YtUQum6X2H3Ysr7o_h5-rGYtc6_roUnW9LCA7rESM2jrHLFbdektexvBFiI-R7ZFagcJ0X1jgDh4nu-H8HKdL4KBWbhI94iAc1YF4zb9aL59e/s1600/2534190250_4b288b82c3_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="887" data-original-width="1600" height="354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDYloy8vv_jGSnK94eFBTA005a-KChGw6YtUQum6X2H3Ysr7o_h5-rGYtc6_roUnW9LCA7rESM2jrHLFbdektexvBFiI-R7ZFagcJ0X1jgDh4nu-H8HKdL4KBWbhI94iAc1YF4zb9aL59e/s640/2534190250_4b288b82c3_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>box gym © <a href="https://www.flickr.com/photos/pato_garza/">pato garza</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<i>Hester</i> té problemes a casa així que <i>Marvin</i> decideix, força a contracor, endur-se-la amb ell al gimnàs, amb aquella tropa, i si penseu que la pobra noia s'acollonirà amb aquella sobredosi de testosterona és que no coneixeu a <i>Hester</i>.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg59kMOnyg3OxApZjkpmQXKYqXPaQUUWnBWvX75AVYq8xMlQo0Fu499HZajhrp2DHTqk84DGZyEmLlJKc6_yXLd7YNiaO_2jAM2UoD-_dl4nM5KTJPtzwc4o9oT8_eObYZodHNyV9SA_kl8/s1600/797843317_a4b789115a_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="350" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg59kMOnyg3OxApZjkpmQXKYqXPaQUUWnBWvX75AVYq8xMlQo0Fu499HZajhrp2DHTqk84DGZyEmLlJKc6_yXLd7YNiaO_2jAM2UoD-_dl4nM5KTJPtzwc4o9oT8_eObYZodHNyV9SA_kl8/s400/797843317_a4b789115a_o.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "helvetica neue light" , , "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 11px;">"Hester, potser?" </span><b style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 11px;">Victoria Studio© <a href="https://www.flickr.com/photos/myvirtuallady/">myvirtuallady</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
Però com tot en els llibres de <b>Crews</b> es més complicat i si alguna cosa pot sortir malament sortirà malament, hi ha un fatalisme sempre present, partint si es vol dels propis personatges. <i>Hester</i> al gimnàs tindrà efectes sobre tots els membres de la tropa, i sobre <i>Marvin</i>, i la seva relació amb el grec <i>Aristoteles</i> que viu en un vaixell, i en <i>Al</i> que vol reviure la seva joventut...<br />
És un llibre de <b>Crews</b>, m'encanta <b>Crews</b> i m'encanta aquest llibre, superecomanat!!!!!</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-69938947312579453162017-08-04T01:27:00.001-07:002017-08-04T01:27:19.200-07:00Recorda que moriràs / Ferran Garcia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn6DFXC_nkMhbNAO3_LPlP-cihQgeBRJzruMvxGQNVbIEc3jnssgG9OmKoYjcADY_Mmht3wjvOwpJR5DegprtdWAbmM1Gk0A5_ZFaAYvJPKFpjLsilKrl9uod_oazjvRvAFGy6uOxa-9Yv/s1600/recorda+que.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="789" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn6DFXC_nkMhbNAO3_LPlP-cihQgeBRJzruMvxGQNVbIEc3jnssgG9OmKoYjcADY_Mmht3wjvOwpJR5DegprtdWAbmM1Gk0A5_ZFaAYvJPKFpjLsilKrl9uod_oazjvRvAFGy6uOxa-9Yv/s320/recorda+que.JPG" width="210" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Res com un llibre amb un títol optimista per aquests mesos d'estiu. Comencem pel començament, i al començament hi ha un pròleg absurdament laudatori cap al text que presenta. Ja tinc el llibre, ja estic a punt de llegir-me'l, no cal que me'l vengueu, feu-ho a la contracoberta com fa tothom! Una mica més i no passo del pròleg, potser és que jo sóc especial o rarot.<br />
<br />
Anem al llibre. Seguir llegint tot i el pròleg ha estat una gran decisió. El llibre atrapa, atrapa molt. Tenim el protagonista, el <i>Mosca</i>, el seu pare que és una mica passota, la seva mare va desaparèixer i a ell mai li han explicat el perquè, el pare viu amb una altra dona, la <i>Lola</i>, madrastra del <i>Mosca</i>, i el nano està una mica com un llum. Seria el típic nen cabró però passat de rosca, molt, i una de les seves rebequeries és la responsable que tingui varies vèrtebres de la columna fetes miques, una mica de jepa i un braç dret amb mobilitat molt reduïda (almenys és esquerrà). Li diuen <i>Mosca</i> perquè es relaxa agafant mosques o papallones i arrencant-lis les ales, també el relaxa fins al punt de salivar ofegar formigues, inundar formiguers. Un encant de nano.<br />
A més a més és un asocial, pateix bullying però ni li importa, però quan se li ha de refer la dentadura, i amb les lesions de l'esquena pren més pastilles que <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Elvis_Presley">Elvis</a> als seus darrers anys és evident que alguna cosa no va a l'hora (més evident, perquè d'indicis n'hi ha a cabassos). Com que de vegades li pispa les rules a son pare buscant-ne troba les cartes de la mare, i se les va llegint, tot i que no descobreix gaires coses tret que després de marxar la mare va entrar en una época molt "fogosa". Aleshores el canvien d'escola, la <i>Lola</i> es partidaria d'enfrontar-se al problemes no fugir-ne, el pare sí és partidari de fugir-ne i ell no vol donar-li la raó a la <i>Lola</i>, o sigui que està d'acord amb canviar d'escola.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4NXicZMwooGA8rRmFpqBhyw9hPHMUauI3db9WOOR5DSl7K95ud5xB3iB-E1csNkF7_tKGjMinxQWNC4WfytjczkhH5rV30SLlE33epGUUpHSCKNMJu2t5ydhGHLEvoBdpEPADTUyR8VLL/s1600/2678748520_15d7121a25_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4NXicZMwooGA8rRmFpqBhyw9hPHMUauI3db9WOOR5DSl7K95ud5xB3iB-E1csNkF7_tKGjMinxQWNC4WfytjczkhH5rV30SLlE33epGUUpHSCKNMJu2t5ydhGHLEvoBdpEPADTUyR8VLL/s640/2678748520_15d7121a25_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 11px;">Fly © <a href="https://www.flickr.com/photos/mountainamoeba/" style="color: #009eb8; display: inline; outline: none; text-decoration: none; transition: color 0.3s;">mountainamoeba</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
El posen en una escola de bojos, segons ell mateix, Hi ha nanos amb <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_d%C3%A8ficit_d%27atenci%C3%B3_amb_hiperactivitat">dèficit d'atenció</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hiperactivitat">hiperactius</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_estr%C3%A8s_posttraum%C3%A0tic">estrès post-traumàtic</a>, fòbies variades i transtorns no concretats, depressius, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_bipolar">bipolars</a>, tendències suicides, autolesius,<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Autisme"> autistes</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_d%27Asperger">asperger</a>... Més o menys un manicomi per nanos de classe mitjana on pode passar el temps fins que siguin adults i siguin responsabilitat d'altres manicomis, o potser es curin o aconsegueixin dur una vida normal, mai se sap. Allà coneix a la <i>Sira</i>, i se n'enamora fins a les celles, ella també està força com un llum així que basen la seva relació en no preguntar per EL problema i follar sempre que poden.<br />
Però en un gir estrany, amb una justificació difusa (o sense justificació que el Mosca és així) ell li treu a ella EL problema, el dedueix per eliminació i li llença com una arma, per què ho fa? Ni idea, o no ens ho han explicat o s'ha acostumat tant a ser un cabró que ja li surt sense pensar. I ella se'n va, i despareix, i apareix al cap dels dies, morta.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC3PfK0llL8Wrm7SdBaGBFchWkezMin93u4cZ4l5Amh5-FS8OkkeFMxkmIrYRxMmaBeTDadfJORcMKPns7q-YZx9wU1ABlN34aEwClXzof6IGLXrfOH3c7hPawPfSSWOMPLwwjfidQWmw0/s1600/8121853871_d2b67383d6_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="979" data-original-width="1306" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC3PfK0llL8Wrm7SdBaGBFchWkezMin93u4cZ4l5Amh5-FS8OkkeFMxkmIrYRxMmaBeTDadfJORcMKPns7q-YZx9wU1ABlN34aEwClXzof6IGLXrfOH3c7hPawPfSSWOMPLwwjfidQWmw0/s640/8121853871_d2b67383d6_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>car crash Segbroeklaan The Hague © <a href="https://www.flickr.com/photos/59229824@N07/">Wim Muskee</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Aquesta és la part del llibre que, apart de l'antipatia que m'està generant el protagonista, més em costa de creure. Ell se'n va al poble de França on l'han trobada, i allà fa vàries coses com posar-se fins a dalt de drogues que li ven una prostituta, agafar prestat el cotxe d'un minusvàlid, provocar un accident amb morts, iniciar una relació simplement sexual amb l'única supervivent d'aquell accident, i eliminar qualsevol empatia que poguéssim tenir per ell. Si el que el tortura és sa mare que interrogui a son pare fins que li expliqui tot el que hi ha per explicar joderya! Els traumes del nano, la seva passió pels automats (una peça activa una altra peça, pura acció, sense emoció ni intenció, només fets), la seva personalitat i la seva habilitat per engegar-ho tot a rodar quan les coses li van mig bé.<br />
En tot aquest temps, setmanes, sembla que no té problemes per viure, ni per ocupar la casa de camp de les víctimes, ni per pagar a <i>Raisa</i> la puta (per drogues o sexe)... d'acord que el seu pare li ha donat diners alhora que li demanava que no marxés (poca lògica té això) però li hagut de donar una petita fortuna, a més a més quan la <i>Lola</i> ha volgut l'ha localitzat amb una facilitat insultant, tampoc és que hagi servit de gaire.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTSksLUFbpdMjTVgiVibc2iI8cUmdlcrW3Pyq1M67vChMnCN0enrtuNtrMUX6bpOhheqc0aGLpjUg6frZmUB_utqOqcfXPUDjfyGwPsWcKdoIOVQaV15GDv-TkjRWNIvY8KYOdxCuoqvn3/s1600/6072919715_82764e7a06_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="473" data-original-width="717" height="422" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTSksLUFbpdMjTVgiVibc2iI8cUmdlcrW3Pyq1M67vChMnCN0enrtuNtrMUX6bpOhheqc0aGLpjUg6frZmUB_utqOqcfXPUDjfyGwPsWcKdoIOVQaV15GDv-TkjRWNIvY8KYOdxCuoqvn3/s640/6072919715_82764e7a06_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>caravan.. ©<a href="https://www.flickr.com/photos/klassdsign/"> KlassDSign</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Les putes vivint en un càmping de caravanes als afores del poble anomenat Arizona m'ha semblat de les coses més aconseguides, com a idea, més denigrant que els puticlubs de carretera i més absurd que noies al voral esperant clients? Sí. Les darreres 100 pàgines comencen amb una conversa amb la <i>Raisa</i> i amb mi com a lector preguntant-me si acabarà resolent els seus traumes i/o problemes d'una puta vegada (sí, potser la novel·la s'ha allargat un pèl massa).<br />
Una última trobada amb <i>Hari </i>(la supervivent de l'accident) després que aquesta rebi una carta de qui va ser testimoni dels moments finals dels altres ocupants del cotxe i ell decideix tornar, els mecanismes s'accionen dins seu.<br />
Com que estic ressaltant les pegues del llibre pot semblar que no m'agrada o que no és bo, m'agrada i em sembla bo, i una mostra de que està escrit bé i cabronament seria aquest fragment, però n'hi ha d'altres:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>L'ahir no desapareix, t'espera, sempre t'espera; els ahirs són els residus de la teva vida, els cagallons que has anat deixant escampats pel teu passat, i tu els vas a cercar i te'ls tornes a menjar, com fan els conills amb la seva merda, practiquem la coprofàgia amb les nostres vides. I per això allà la tenia, davant seu, la casa del pare, a només uns metres. Plovia de la mateixa manera que cau la llet dels braguers de les vaques, a raig i amb violència calenta. Les gotes de pluja esclataven sobre la vorera. Va començar a córrer.</i></blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIMpRCCu3MOsCgLL9-nEOsw6uZMOESlrxGgvQSQmEm9ZZ0ZTOri3Phj6F_6MtKHlG8-m6I_qnPjVya5WAE-ipHGamrH3K1tJUMaUjW6C0bocoE2tJvKQoJQxySav1wEIbPb_3DQznQn43I/s1600/5459206933_7806336658_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1065" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIMpRCCu3MOsCgLL9-nEOsw6uZMOESlrxGgvQSQmEm9ZZ0ZTOri3Phj6F_6MtKHlG8-m6I_qnPjVya5WAE-ipHGamrH3K1tJUMaUjW6C0bocoE2tJvKQoJQxySav1wEIbPb_3DQznQn43I/s640/5459206933_7806336658_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>after the rain © <a href="https://www.flickr.com/photos/olegshpyrko/">Oleg. </a>Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
I per cert, faré de Senyor Dolent i l'escena del pare resant (o una cosa semblant) al bosc m'ha recordat molt al llibre de <b><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/search/label/Donald%20Ray%20Pollock">Donald Ray Pollock</a></b> <i><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2012/12/el-diablo-todas-horas-donald-ray-pollock.html">El diablo a todas horas</a></i>, igual l'autor i jo tenim els mateixos referents perquè el mosca té algunes coses del protagonista d'aquell llibre.<br />
L'autor sembla que com el prota comença a perdre el nord amb una estada en un lloc fronterer i una tenda de tatuatges amb un propietari que (suposo que per errata) canvia de sexe d'una frase a l'altra. La sensació que no sap com acabar es va fent cada cop més i més forta, i el suposat desenllaç no arriba.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4q2sYV4S6lI8sOZJTreY3sYFtYVpnL-SpghTEsTgmoj6ua4o-MxHBl66MB5sOmdv0JaUpWud5egNVkfonxfTHRzFm_YgAO0K2J5EBo-RAvMSaGi8hPwYoKrA26exNwIB_T9U8N4dT68cj/s1600/spoiler-alert.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="207" data-original-width="580" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4q2sYV4S6lI8sOZJTreY3sYFtYVpnL-SpghTEsTgmoj6ua4o-MxHBl66MB5sOmdv0JaUpWud5egNVkfonxfTHRzFm_YgAO0K2J5EBo-RAvMSaGi8hPwYoKrA26exNwIB_T9U8N4dT68cj/s640/spoiler-alert.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
A veure, que les cartes de la mare del <i>Mosca</i> les hagi escrit el pare m'ho crec, que son pare i sa mare siguin germans mira, té un passi; que l'avi els repudiï i forci a l'àvia a fer-ho (amb un net pel mig) no m'ho crec, que a més a més el pare sigui un psicòpata que després del naixement ha mantingut a la mare tancada en una cabana al bosc tots aquests anys (décades!) encara m'ho crec menys. Manté la intriga fins al final, però ofereix un desenllaç que no s'aguanta.<br />
Tot i això, he gaudit molt amb el llibre i el recomano.<br />
<br />
<br />
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-9072905123836077932017-07-31T03:07:00.000-07:002017-07-31T03:07:27.578-07:00La pesquisa / Juan José Saer<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ncBdeXmjfO5IpeJwXuRmYwDH7ZALFdI_RqJ03RmF6HuacUXhVymGdoTjqqcbhBIYcoYoIIPP4Q_9mgLuMGTlnsnc_r54XUnX3b7PDwOIUKXvfN98rl6pHRIPs1Vi0-8vu8WssB2oaH1J/s1600/La-pesquisa-Saer.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="436" data-original-width="297" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ncBdeXmjfO5IpeJwXuRmYwDH7ZALFdI_RqJ03RmF6HuacUXhVymGdoTjqqcbhBIYcoYoIIPP4Q_9mgLuMGTlnsnc_r54XUnX3b7PDwOIUKXvfN98rl6pHRIPs1Vi0-8vu8WssB2oaH1J/s320/La-pesquisa-Saer.jpg" width="217" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Em van recomanar aquest llibre perquè potser m'ajudava en un llibre que estic acabant d'escriure, així que em poso amb aquest <b><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Jos%C3%A9_Saer">autor </a></b>desconegut.<br />
Té dues qualitats que no sempre van juntes, és dens però es llegeix bé, almenys les primeres pàgines (primeres i atapeïdes pàgines). En elles, el protagonista <i>Morvan</i> ens explica que està sol després de la seva separació, perquè la seva passió és la seva feina de policia, feina que fa a París (l'autor és un argentí que porta des dels 60 a París). I després anem a Buenos Aires, on uns amics descobreixen entre els papers d'un company mort una novel·la que és evident que ell no va escriure.<br />
A París hi ha un assassí que fa el que vol i no hi ha manera d'atrapar-lo, no comet errades, no deixa pistes, no aixeca sospites, mata, desquartitza i viola (no necessariament en aquest ordre) o fins i tot les relacions són consentides, però totes acaben igual. Els responsables a més alt nivell de <i>Morvan</i> comencen a posar-se nerviosos i a amenaçar amb destitucions.<br />
És un joc d'engany, la història de París l'estan explicant al grup d'amics i els salts entre una història i l'altra ni es noten i es passa d'una a l'altra de manera massa sense enterar-nos.<br />
I la història al final me la començo a esperar, però un darrer gir ho salva. Interessant.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD7bUwSkFsLn99PykMCt84WK6xePpDtnah5S-7PC4n6wTuT0ftbAJxyIbDZJA30lTnFpk9ISpTNXM4TSZCzJodEnxYWh41VtHHapezKBps2mdr-uuJrBIxJhiQs3kkObT8ErHdcwolUsgj/s1600/8400036324_8b4da7f244_k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD7bUwSkFsLn99PykMCt84WK6xePpDtnah5S-7PC4n6wTuT0ftbAJxyIbDZJA30lTnFpk9ISpTNXM4TSZCzJodEnxYWh41VtHHapezKBps2mdr-uuJrBIxJhiQs3kkObT8ErHdcwolUsgj/s640/8400036324_8b4da7f244_k.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b style="color: #333333; font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 11px;">Clem © <a href="https://www.flickr.com/photos/saturne/">Guimard à Dauphine</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-89838620291341363162017-07-25T10:34:00.001-07:002017-07-25T10:34:19.382-07:00Els estranys / Raül Garrigasait<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAVJxdvFcuL0LDZySUH4cHPyLGOPlsxJrfT4NcicIz4sZf4yFsxD7rdZFr4MHx4Sh2A_TnArfS-Yfvuz0woOGJ3FGmIpdhXPNY8nG67x5DMgIFYYpeuYeI1gqVi-BVU79G9gczJeOWARHu/s1600/fm155estranys.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="299" data-original-width="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAVJxdvFcuL0LDZySUH4cHPyLGOPlsxJrfT4NcicIz4sZf4yFsxD7rdZFr4MHx4Sh2A_TnArfS-Yfvuz0woOGJ3FGmIpdhXPNY8nG67x5DMgIFYYpeuYeI1gqVi-BVU79G9gczJeOWARHu/s1600/fm155estranys.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Un altre premi amb un cert prestigi (a part del <a href="https://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2017/07/nota-al-marge-el-premi-creixells.html">Creixells de que ja n'he parlat</a>) és el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Llibreter_de_narrativa">Premi Llibreter</a>, com el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Joan_Crexells_de_narrativa">Creixells</a> és a obra publicada que ja és una diferència absoluta en el concepte de premi (els premis a obra inèdita que em mereixen més respecte són el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Documenta_de_narrativa">Documenta</a> i l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Anagrama_de_novel%C2%B7la_en_catal%C3%A0">Anagrama</a>), aquest és el guanyador del premi llibreter, doncs som-hi!</div>
<div style="text-align: justify;">
Psche, he començat el llibre amb la millor de les disposicions, però no m'ha acabat de fer el pes.<br />
Una investigació sobre un obscur personatge ens transporta a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Solsona">Solsona</a> de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Carlina">guerra carlista</a>. El llibre està ben escrit, i la recreació és correcta, però podria ser més detallista, ambientar millor. I trobo que alguns dels moments narrats donen per explotar una mica l'humor, i sembla com si a l'autor li sabés greu. Si tens un personatge que pot provocar una riallada en una situació que pot provocar una riallada (i n'hi ha unes quantes) aprofita-ho cony!!!! L'humor és una cosa molt seria!<br />
El llibre es llegeix bé, tot i que la història queda com aturada quasi al principi i el llibre pel veu gust va caient cap a una part final que arriba perquè tot ha d'arribar en aquesta vida.<br />
Pel meu gust al llibre li falta nervi i rendir-se a l'humor quan la situació ho requereix. Que el llibre no m'hagi convençut no vol dir que no el trobi interessant, que el trobo, però potser m'esperava un llibre més rodó. De totes maneres és un <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ra%C3%BCl_Garrigasait">autor</a></b> al que estaré atent.</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-32580405571983033452017-07-21T02:08:00.000-07:002017-07-21T02:08:01.352-07:00El gall foll / Henry Miller<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQNsJYjBUjc2Ry-HOwjLz3FDZpaC1jKVPf3noL7am3tarLBsFw7HzIhYu57p36XsAt_ow5GTczOpkzBXfSSIie562KRQlrZYKkpZJoNMliEpj8b7KKqapD1eLMndkl1ASB5AlHg9DkhVr2/s1600/gallfoll.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="753" data-original-width="512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQNsJYjBUjc2Ry-HOwjLz3FDZpaC1jKVPf3noL7am3tarLBsFw7HzIhYu57p36XsAt_ow5GTczOpkzBXfSSIie562KRQlrZYKkpZJoNMliEpj8b7KKqapD1eLMndkl1ASB5AlHg9DkhVr2/s320/gallfoll.jpg" width="217" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest és un d'aquells llibres de <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_Miller">Henry Miller</a></b> que es van publicar després de mort. Sóc força escèptic amb la necrofilia literària. Si l'autor va decidir deixar d'insistir amb un llibre doncs lo seu seria respectar-ho, però ens pot la curiositat. Aquest llibre parteix (com quasi tot <b><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Henry_Miller">Miller</a></b>) d'experiències autobiogràfiques, la dona de <b>Miller</b> i la seva bisexualitat i ell al mig, com el gall foll del títol (títol que en anglès és <i>Crazy Cock</i>, que també té un altre significat que us animo a descobrir).<br />
En aquest llibre l'estil de <b>Miller</b> no està tan definit com en els seus grans llibres. S'intueix, però sembla com si l'autor no s'atrevís. Una mica com els principis dels seus <i><a href="http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=miller+tropic&searchscope=171&submit=Cercar">dos Tròpics</a></i>, que són novel·les més o menys convencionals fins que l'estil de <b>Miller</b> s'apodera de tot (també de la trama) i costa saber per on naveguem, però tampoc és una cosa que ens preocupi gaire. Aquí està contingut, i es centra en explicar la història, les metàfores i les imatges hi apareixen però com elements d'ambientació. És un llibre ideal per aquella gent que troba a <b>Henry Miller</b> excessiu, pels que en són fans és un llibre bo però fluix, aquesta història narrada com va narrar gran part dels <i>Tròpics </i>podria ser molt i molt potent.<br />
De totes maneres la seva narració d'aquest triangle amoròs amb ell enmig és prou interessant. Per una part ell, <i>Tony</i>, que no treballa i intenta escriure perquè quan acabi el seu llibre tothom es barallarà per publicar-ho i s'hauran acabat les penúries, per l'altra banda la seva dona <i>Hildred</i> que treballa de cambrera i el manté (una réplica de la vida del propi <b>Miller</b>), a vegades sembla que<i> Tony</i> sigui més el macarró de <i>Hildred</i> que el seu marit) i <i>Vanya</i>, amant de <i>Hildred</i> i clarament lesbiana, mentre que <i>Hildred</i> és bisexual, o almenys està enamorada dels dos, i els dos li aporten coses diferents. En aquells anys la paraula lesbiana es feia servir com a insult, i si la homosexualitat (masculina o femenina) estava mal vista la bisexualitat ja... i ja sé que em deixo unes quantes condicions més però estem parlant d'un llibre escrit als anys 30.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSWD12PEV7Zzc-r8dOK9oVA1l9XeKaqgX4fjhWMiaNECBqdLZO0raSJPxuAWJDTvugCTZdV76zifq-zlqCQNdgxLh8bT6mSfZplAEi5Mj6K7WGnH2IXJwXQ48OvFO3I4418gsTDgEbrs8l/s1600/Henry_Miller_1940.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1057" data-original-width="793" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSWD12PEV7Zzc-r8dOK9oVA1l9XeKaqgX4fjhWMiaNECBqdLZO0raSJPxuAWJDTvugCTZdV76zifq-zlqCQNdgxLh8bT6mSfZplAEi5Mj6K7WGnH2IXJwXQ48OvFO3I4418gsTDgEbrs8l/s320/Henry_Miller_1940.jpg" width="240" /></a>El dinar de Nadal a cals pares de <i>Tony</i>, amb aquest trio, és de lo millor del llibre, i les borratxeres posteriors també. Trobo que aquest <b>Miller</b> contingut és millor per la narració, és menys espectacular però més concís (és un dir, ho adjectiva absolutament tot), com si s'esforcés a saber a on ens vol dur i es mantingués fidel a aquesta idea, sense deixar-se divagar.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Un cap al tard, com si estigués electrificat, va saltar del llit, devorà un suculent sopar, bo i violant totes les regles del règim que li havien imposat, i es va posar a escriure. Com més fort picaven de mans, com més xiulaven i engolien i cantaven, millor escrivia. Els mots sorgien al seu dedins com làpides i dansaven sense peus; ell els amuntegava com una acròpoli de carn, els ruixava amb odi venjatiu fins que es balancejaven com cadàvers penjats d'un fanal. Els ulls dels seus mots eren guitarres i estaven enllaçats amb llaçades negres, i posava estrafolaris barrets sobre els seus mots, i sota les seves faldilles, potes de taula i tovallons. I obligava els seus mots a copular els uns amb els altres, per fer néixer imperis, escarabats, aigua beneita, els polls dels somnis i els somnis de les ferides. Asseia els mots i els enllaçava a la cadira amb les negres llaçades, i després queia sobre ells i els fuetejava, els fuetejava fins que la sang corria negra i els ulls esquinçaven els seus vels. El que en recordava de la seva vida eren els xocs, els orgasmes sismogràfics que deien: "Ara estàs vivint". "Ara estàs agonitzant".</i></blockquote>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWWSjixVqydD8VFXzwx75bKjfxkaRflAPiT2TH01cGAqD0Dh5ZATOvIINzLreoUkdT-YDjGKmQzZOIYrsb3FgB9op5YtjjW4tA-NhDgOD7cbffy1k28HxzrkakEv5R3Mu1A13gY2u9LGJ6/s1600/14563849595_c5827ccc24_k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1063" data-original-width="1600" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWWSjixVqydD8VFXzwx75bKjfxkaRflAPiT2TH01cGAqD0Dh5ZATOvIINzLreoUkdT-YDjGKmQzZOIYrsb3FgB9op5YtjjW4tA-NhDgOD7cbffy1k28HxzrkakEv5R3Mu1A13gY2u9LGJ6/s640/14563849595_c5827ccc24_k.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>IMGP3476 © <a href="https://www.flickr.com/photos/blancalala/">Blanca</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-8466211708446729322017-07-20T01:27:00.001-07:002017-07-20T01:32:29.786-07:00Cómo ser Bill Murray / Gavin Edwards<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9gkxzbYQHIVTKFKXkU7wlPjR9wuZCrfx8809ihHhh0ZHBYzbbRtqziFnphZvXib74feBMWtN_B7PVmBpig9vw9MBFhUWrREKAT5NGYLlKHr8mDxs6vtBcqSSbERE_k01MiKLWG-2U6Pdc/s1600/billmurray.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1062" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9gkxzbYQHIVTKFKXkU7wlPjR9wuZCrfx8809ihHhh0ZHBYzbbRtqziFnphZvXib74feBMWtN_B7PVmBpig9vw9MBFhUWrREKAT5NGYLlKHr8mDxs6vtBcqSSbERE_k01MiKLWG-2U6Pdc/s320/billmurray.jpg" width="212" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Em cau bé <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Bill_Murray">Bill Murray</a></b>, i ha fet papers memorables a <i><a href="http://aladi.diba.cat/record=b1336663~S171*cat">Lost in Translation</a></i> o a <i><a href="http://aladi.diba.cat/record=b1423768~S171*cat">Broken Flowers</a></i>, i també anys abans a <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_ca%C3%A7afantasmes">Ghostbusters</a></i>.<br />
El llibre recull anècdotes sobre <b>Bill Murray</b> però es fa difícil saber on comença la llegenda amb un personatge com ell. Corren moltes <a href="http://coolmaterial.com/roundup/20-reasons-bill-murray-is-the-coolest-human-being-alive/">anècdotes</a> (probablement falses) una mica a l'estil de les de <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Chuck_Norris">Chuck Norris</a></b> (<a href="http://chucknorrisjokes.linkpress.info/top-100">aquestes</a> falses sense el "probablement"), algú es troba Bill Murray i aquest li pren una patata del plat, o una crispeta, o li pren el cigarret fa una calada i el torna, i aleshores seriós com només ho pot ser ell diu: No one will ever believe you (ningú mai et creurà).<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>NO ONE WILL EVER BELIEVE YOU</b></div>
<br />
Si Bill Murray no existís l'hauríem d'inventar. El llibre és divertit fonamentalment perquè <b>Bill Murray</b> està com una cabra, i aconseguir conjugar això amb ser un actor respectat no ha de ser fàcil. Odia el món de Hollywood i per això es pot passar anys sense fer pelis, tampoc té representant (o almenys ha estat moltes temporades sense).<br />
Home curtit en els gags en directe de <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Saturday_Night_Live">Saturday Night Live</a></i> és un amant quasi obsessiu de la improvisació. De vegades l'única manera de fer-lo seguir el guió era prometre-li després grabar la mateixa escena però amb ell fent el que li rotés. Normalment la improvisació millorava el que sortia al guió. També és un home que sol arribar tard, però amb criteri, si el citen d'un gran estudi arriba tard sistemàticament, quan fa algun projecte de baix pressupost és allà com un clau, tot i la incertesa (el dia abans de la seva arribada a Tòquio <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sofia_Coppola">Sofia Coppola</a></b> no sabia si pensava venir i ja havien rodat tot el que podien rodar sense ell, però va arribar i va bordar el seu paper a <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Lost_in_Translation">Lost in translation</a></i>).<br />
El llibre es troba a mig camí de la biografia i el recull d'anècdotes. La part final és un resum de totes les seves pel·lis, i el millor que podem fer és quedar-nos amb <i>Lost in translation</i> (la seva pel·lícula preferida), i alguna més (a mi la seva veu en el personatge de <i>Baloo</i> a <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/El_llibre_de_la_selva_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_2016)">El llibre de la selva</a></i> em va encantar), és un gran actor però no sempre ha fet bones pel·lícules, moltes són "del montón" i com diuen que diu el propi <b>Murray</b> "de la parte de abajo del montón".<br />
Un llibre entretingut, no cal ser un incondicional de <b>Bill Murray</b> per gaudir-lo, i tot i que el seu gènere són les comedies us poso dos talls de la seva gran pel·li, junt amb una impressionant <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Scarlett_Johansson">Scarlett Johansson</a></b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/LSsNbFwePAE/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/LSsNbFwePAE?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/C4wCIiwa6DU/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/C4wCIiwa6DU?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-8448837526314376892017-07-19T09:56:00.000-07:002017-07-19T09:56:05.639-07:00Nota al marge: el Premi Creixells<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5qv3R379KkEntcMTbXrHY_n0tacCbYuOQyNjmx7DPcQyKiXuhWZrtZ-Uy1wSvmFLrgcSRGpFxIvO_oQvIBhvAbVr0tSmPD95uPBwSBYOyVQ2EGBtRL-f8AwbTPLwBRI31Ma0qnXRcvxl5/s1600/premicrexells1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="123" data-original-width="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5qv3R379KkEntcMTbXrHY_n0tacCbYuOQyNjmx7DPcQyKiXuhWZrtZ-Uy1wSvmFLrgcSRGpFxIvO_oQvIBhvAbVr0tSmPD95uPBwSBYOyVQ2EGBtRL-f8AwbTPLwBRI31Ma0qnXRcvxl5/s1600/premicrexells1.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja que tothom hi ha dit la seva jo no vull ser menys. Fa unes setmanes es va fer públic el <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Joan_Crexells_de_narrativa">Premi Creixells</a></b>, atorgat per l'<b><a href="http://www.ateneubcn.org/">Ateneu de Barcelona</a></b>. La noticia era que el guanyador era un llibre autoeditat, que òbviament poquíssima gent ha llegit, segons el jurat el llibre <i>Crui. Els portadors de la torxa</i> és el millor en català que es va publicar a Catalunya el 2016. Aquí un <a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/lescriptor-desconegut-joan-buades-guanya-el-premi-crexells-amb-una-novella-autoeditada/">enllaç amb la noticia</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
El llibre va passar per 15 editorials que no en van fer cas. Sembla que els membres del jurat van despatxar-se de gust contra la literatura catalana actual, la de sempre, i el sector editorial de rebot, en <a href="https://cat.elpais.com/cat/2017/06/22/catalunya/1498154141_550954.html">aquesta noticia</a> podeu llegir alguns dels elogis que els va merèixer l'obra i les crítiques a tota la resta. <a href="http://www.clubeditor.cat/">Club Editor</a> va ser una de les 15 editorials que no es va interessar en el llibre, la seva editora ha escrit en el seu recomanable blog <a href="http://clubeditor.blogspot.com.es/2017/06/el-misteri-del-provincianisme.html">algunes coses</a> sobre el tema. Resumint-ho moltíssim, veu injustes les crítiques a la literatura catalana (hi estic d'acord, per les dimensions i les circumstàncies, tenim una literatura que pot mirar a la cara a la majoria d'europees (o com a mínim sense vergonya) amb algunes poques obres absolutament excel·lents), i reconeix que és inevitable que se li escapin bones obres quan exerceix el seu criteri per decidir si una cosa la publica o no, considera que aquest no és el cas.</div>
<div style="text-align: justify;">
Les crítiques a la literatura catalana, a la novel·lística en català, no tenen sentit, només els noms de <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Rodoreda_i_Gurgu%C3%AD">Rodoreda</a></b> o <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%ADs_Oller_i_Moragas">Oller</a></b> ja invaliden aquest argument, però n'hi ha més, molts més. Menystenir aquest patrimoni és d'una miopia absolutament clamorosa, o un símptoma que es desconeix, i si ni els premis literaris prestigiosos tenen jurats llegits la situació sí que és preocupant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>A què treu cap tot plegat? Ni idea.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Crec que els membres del jurat han volgut ser noticia, o potser és una boutade o volen anar contra alguna cosa però fer-ho a les clares els sobrepassava. No ho sé, i trobo que estaria bé saber-ho, i imagino que als socis de l'Ateneu també els agradaria. Perquè si això és un atac cap a alguna cosa, no sembla haver fet efecte.</div>
<div style="text-align: justify;">
Anaven passant els dies, i hi havia crítics que havien aconseguit un exemplar i el començaven a ressenyar, com <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/critica-crui-joan-buades-premi-crexells-6160894">Vicenç Pagès</a>, <a href="https://cat.elpais.com/cat/2017/07/06/cultura/1499332009_353820.html">Ponç Puigdevall</a>, i sembla que el llibre no és bo. </div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc autor de <a href="http://aladi.diba.cat/search~S17*cat?/allaverias/allaverias/1%2C2%2C5%2CB/exact&FF=allaverias+cesc&1%2C2%2C/indexsort=-">3 llibres autoeditats</a>, i m'hauria agradat molt que el <b>Premi Creixells</b> a un llibre autoeditat fos a una obra inatacable, això hauria estat bé, potser alguns editors haurien repensat els seus criteris, però no. No em crec que un llibre amb aquestes errades sigui el millor llibre publicat en català el 2016.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtsKVkQeG8ry2vx1Uq5rw-fLIUJqjx3fuW4ewKU7v32DLUD0oIR9YSwIFiSET8YRllRN3H-Da8dDYJAgx67Mbh6nvh18NNZZCjNuME8agntoSXq9Pl5AMnjqvJ2KCZaUHvJaJ2Ue0dO-HM/s1600/Jo-i-llibres_2-1024x576.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtsKVkQeG8ry2vx1Uq5rw-fLIUJqjx3fuW4ewKU7v32DLUD0oIR9YSwIFiSET8YRllRN3H-Da8dDYJAgx67Mbh6nvh18NNZZCjNuME8agntoSXq9Pl5AMnjqvJ2KCZaUHvJaJ2Ue0dO-HM/s640/Jo-i-llibres_2-1024x576.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La concessió del premi <b>Creixells</b> a un llibre autoeditat interpel·lava a tot l'ecosistema literari català, però les lectures que se n'han fet interpel·len als membres del jurat, i no sembla que vulguin respondre. </div>
<div style="text-align: justify;">
Sense resposta només podem especular les raons de la seva decisió: volien ser notícia, volien mostrar-se enfadats i anar d'enrotllats, volien atacar alguna cosa però sense que es notés massa...el que sigui. Està clar que el Premi no els importa, ni tampoc el llibre ni l'autor premiat que han posat al mig de tot, des d'aquí la meva solidaritat amb <b>Joan Buades</b> (és una putada estar en aquesta situació però entre els calés del premi i que ara s'editarà en alguna editorial tampoc ha sortit del tot malparat).</div>
<div style="text-align: justify;">
Costarà recuperar el prestigi que tenia el <b>Premi Creixells</b>, la meva opinió sobre l'<b>Ateneu</b> si de cas un altre dia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-905878671596862652017-07-17T02:22:00.000-07:002017-07-17T02:22:40.589-07:00Manifiesto redneck / Jim Goad<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvmwB1OTKmyyor4uGfrE9VRK34UYJPw7mEIWXoO6CiF8ExD4TbAalL-niSKDcPyarERq4ygWiohQu45Pa5cB8iBPP9TQv6p7HS4P_ogKMRF45aqUMhlKNeOHav5Gp0J4hh7GJ1Lh8JX_Go/s1600/Cubierta-Manifiesto-Redneck.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1499" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvmwB1OTKmyyor4uGfrE9VRK34UYJPw7mEIWXoO6CiF8ExD4TbAalL-niSKDcPyarERq4ygWiohQu45Pa5cB8iBPP9TQv6p7HS4P_ogKMRF45aqUMhlKNeOHav5Gp0J4hh7GJ1Lh8JX_Go/s320/Cubierta-Manifiesto-Redneck.jpg" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
L'editorial <a href="http://www.dirtyworkseditorial.com/">Dirty Works</a> s'ha colat entre les meves preferides, i no només per <b><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/search/label/Harry%20Crews">Harry Crews</a></b>, estan demostrant un criteri a prova de bomba i han aconseguit que el seu segell sigui una garantia de qualitat. I aquest llibre, amb aquest títol i la premonició que no serà precisament <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Correcci%C3%B3_pol%C3%ADtica">políticament correcte</a>... no m'he pogut resistir.<br />
Amb aquest llibre estic aprenent coses, coses sorprenents. Quan es parla de <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Redneck">rednecks</a> o <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/White_trash">white trash</a> es poden fer referències que aplicades a qualsevol raça serien mereixedores de presó. Sembla que els rednecks ho són perquè volen, o que en algún moment la van cagar i per això són com són i viuen com viuen. I no.<br />
Molts blancs van anar a Amèrica com a convictes (com a Austràlia, de fet van començar a enviar convictes a Austràlia quan la colònia dels USA es va independitzar), convictes condemnats a servitud per un temps determinat. Un temps en que eren tractats exactament igual que esclaus perquè eren esclaus. Eren venuts, vexats, maltractats i explotats com animals. Igual que els esclaus negres? Pitjor. Els esclaus negres eren permanents, era una inversió vitalicia, eren molt més cars i tenien molt més valor, els esclaus blancs ni tan sols això. Ja era dur sobreviure al viatge, i als primers mesos en un entorn hostil sotmès a condicions d'explotació, a més a més si sobrevivien al treball esclau després es quedaven sense feina. En una economia basada en l'esclavatge ningú contractava a un treballador lliure que esperés cobrar. Estaven condemnats a intentar treballar les terres que ningú més volia treballar, les pitjors, les inaccessibles... Sí, eren blancs, però en cap moment van tenir cap oportunitat, no eren els terratinents de les plantacions, ni els mercaders que des d'Anglaterra enviaven convictes cap a l'altra banda de l'oceà.<br />
Aquests tractants de blancs duien convictes, però de vegades també gent que es pagaven el viatge a canvi de treballar en servitud un temps, enganyats, o directament segrestats, homes, dones, nens (orfes especialment)... no era estrany començar la nit a una taberna i despertar-se en un vaixell rumb a Amèrica. Aquests són els avantpassats dels rednecks, dels white trash, o com en vulgueu dir.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTEERjb1rlAl9z-0hvX5gc3C_8LAR4Oj6KfSVMNOHczGu0ytRuwws43uTKyTmXw6VuWLJhQZGy3kte0PS7nnzUekckCRvK5wwYIUHTGXcBqFQFLVsVlixebR3LpDh1AWBuxVtcf0OdWI2a/s1600/5621248272_fc924d13d4_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTEERjb1rlAl9z-0hvX5gc3C_8LAR4Oj6KfSVMNOHczGu0ytRuwws43uTKyTmXw6VuWLJhQZGy3kte0PS7nnzUekckCRvK5wwYIUHTGXcBqFQFLVsVlixebR3LpDh1AWBuxVtcf0OdWI2a/s640/5621248272_fc924d13d4_b.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>White Trash Party © <a href="https://www.flickr.com/photos/bobtheberto/">Rob "Berto" Bennet</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
Alguns detalls il·lustratius sobre l'autor i el seu univers:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Los hombres de Springfield bebían cócteles; los hombres de Clifton se mataban a beber. Springfield contaba con prórrogas por estudios; Clifton con bajas de Vietnam.</i><i><br /></i><i><br /></i><i>Al conducir por Springfield en nuestro Chevy Impala color mosca verde botella, recuerdo a mis padres señalar enormes jardines con el césped cortado a navaja y hogares del tamaño de Graceland. Comentaban que eran casas de clase media y yo me preguntaba en qué clase nos dejaba eso a nosotros. No estaba muy seguro de por qué otros vecindarios eran más prósperos que el nuestro, solo sabía que de algún modo se habían apartado de nuestro rebaño. Cuando mi padre le estuvo haciendo chapuzas de fontanería al propietario del bar donde solía ir a beber, íbamos en coche hasta una finca de ricachón más allà de Springfield. El lugar contaba hasta con un arroyo privado poblado artificialmente de peces luna. Mientras mi padre raspaba la mierda de las tuberías de cobre del dueño del bar, yo nadaba en la piscina del jardín de atrás con el hijo de aquel hombre. Hasta entonces yo ignoraba que existía gente con piscina en el jardín de atrás. Nosotros no teníamos ni jardín de atrás, teníamos un callejón.</i></blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG_B8XyU5AZOL_KI_4FpMh4slwv2leai04ZZbLlHBoCFSH3a7Yb6e-3qQr0fmSHEomi2rqd685NDzSHJUNNwXx3SzhBI5-zt_dqwDdmtGq95JUhKKIcTfVVMThUK0ipURd2Mv4xSjwouKP/s1600/7504640336_1a5b4f8e6a_k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG_B8XyU5AZOL_KI_4FpMh4slwv2leai04ZZbLlHBoCFSH3a7Yb6e-3qQr0fmSHEomi2rqd685NDzSHJUNNwXx3SzhBI5-zt_dqwDdmtGq95JUhKKIcTfVVMThUK0ipURd2Mv4xSjwouKP/s640/7504640336_1a5b4f8e6a_k.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Jesus Loves Rednecks © <a href="https://www.flickr.com/photos/gerrydincher/">Gerry Dincher</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Porque no fue hasta que me puse a TRABAJAR para ganarme la vida que me di cuenta de que ser basura blanca no era algo vergonzoso... Era algo cabreante.</i><i><br /></i><i><br /></i><i>Durante la mayor parte de la historia de Estados Unidos se esforzaron por conseguir que los rednecks culpasen a los negratas. En los últimos treinta años o así, han alentado a los negratas para que culpen a los rednecks. Una cosa está clara: el día que los negratas y los rednecks unan fuerzas, serán imbatibles. Pero la gente de su barrio no quiere que sea así.</i></blockquote>
<br />
Un tema força omnipresent quan s'aborden aquests temes als USA és la culpa, aquesta és la seva versió, seva d'ell, i només d'ell, o potser de més gent, possiblement de la majoria de rednecks-white trash:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Entiendo la culpa colectiva mucho mejor que vosotros. Estoy dispuesto a aceptar la culpa por todo lo que haya hecho, pero necesito PRUEBAS, sobre todo si se me va a obligar a pagar indemnizaciones. No lo aceptaré solo de oídas. A lo largo de mis investigaciones no he podido dar con ningún antepasado que poseyese esclavos, pero más de unos pocos fueron esclavos. Así que podéis coger vuestra afectada culpa blanca, plegarla como un avioncito de papel y, con el debido respeto, metérosla por vía rectal.</i></blockquote>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhie4NK-3hk7M3ADuPZCC43uqTgI-il7KXsTygdayCx4PljwF6WPslFUWivz7gd7rneac_hjJ0K2ZDoJP7rlK3mpEmEby753laocQHBN_aMbFmRfn7CJX_404t91a0QaBKbU3r9Su9iCuv8/s1600/113550578_6b0dbcb5e5_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhie4NK-3hk7M3ADuPZCC43uqTgI-il7KXsTygdayCx4PljwF6WPslFUWivz7gd7rneac_hjJ0K2ZDoJP7rlK3mpEmEby753laocQHBN_aMbFmRfn7CJX_404t91a0QaBKbU3r9Su9iCuv8/s640/113550578_6b0dbcb5e5_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Chains © <a href="https://www.flickr.com/photos/clearlyambiguous/">Scott Robinson</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Tampoc ens esperaríem una cosa diplomàtica, no? I ara un paràgraf que he escurçat i retallat però que dóna una idea d'aquest esclavatge blanc, dissimulat com contractes de servitud, era esclavatge, temporal això sí, esclaus blancs, sí, després van arribar els esclaus africans.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Los blancos integraron la mayoría de los trabajadores coloniales esclavizados a lo largo de casi todo el siglo XVII. Los esclavos negros alcanzaron la paridad numérica con los siervos blancos en algún momento, ya avanzado, del mismo siglo o a principios del XVIII. La idea de supremacía racial tuvo poco que ver con el cambio gradual de la esclavitud blanca a la negra.<br />[...] En la década de 1690, los esclavos negros seguían vendiéndose por dos o tres veces el precio de los siervos blancos, pero los megahacendados comenzaron poco a poco a inclinarse hacia la esclavitud negra[...] "El afán de lucro fue lo único que favoreció la sustituciòn del trabajo blanco por el negro"[...]</i></blockquote>
<br />
La gent a Anglaterra ja no "picava", ja sabien que tot era un engany per fer-los treballar com esclaus, i per atraure nous "voluntaris" s'aproven lleis que els garanteixen un millor tracte, però aleshores ja no eren tan rentables, i els grans propietaris van passar-se cap als esclaus negres, que eren per sempre i no per un temps limitat.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Una última razón para la transición de la esclavitud blanca a la negra es tan abrumadamente obvia que a menudo se pasa por alto: los negros son identificables visualmente por su color de piel. No se les odiaba tanto por ello como se les identificaba por ello. Según un comentarista en 1775, el problema de recapturar siervos blancos fugitivos siempre había estado en la dificultad de desentrañar si eran siervos o no; con los negros sin embargo podía saberse siempre y proceder a su detención.</i></blockquote>
<br />
Els rednecks són ridiculitzats de manera contínua i retratats com gent que escull ser com és, però no han tingut gaires opcions més, i la culpa no és seva és dels que més se'n riuen o ridiculitzen. <b>No és un tema racial, és econòmic.</b> I no és una cosa circumscrita a un petit grup de gent, va en augment, les condicions laborals de tothom empitjoren, i això si es té feina, en molts casos aquesta opció ha desaparegut i molts directius han ingressat obscenes quantitats de diners a canvi de deixar milions de treballadors a l'estacada. En part aquest riure-se'n serveix per conjurar aquesta por, convertir els rednecks en pràcticament una altra espècie i així no podríem convertir-nos en el que ells són ni que ho volguessim... Però sí, la precarietat laboral és un camí directe cap a esdevenir un redneck, un camí que cada cop més gent transita.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4TzIRheUlduvmFFOU7SrLQc77QXyoJCO24vDJNtoCCQ3QRAEIN6suAORQhp0UTyJdAN_wW0D06DUhlpwOLfvNpP1HngYmdkgYfSY3VQsOAArVO8rchKsZELpRqX9C2WBM6GZSCFFZfFYE/s1600/4376374892_739fb6ee28_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4TzIRheUlduvmFFOU7SrLQc77QXyoJCO24vDJNtoCCQ3QRAEIN6suAORQhp0UTyJdAN_wW0D06DUhlpwOLfvNpP1HngYmdkgYfSY3VQsOAArVO8rchKsZELpRqX9C2WBM6GZSCFFZfFYE/s640/4376374892_739fb6ee28_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Might Be Redneck © <a href="https://www.flickr.com/photos/drphotomoto/">John Flannery</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
Aquesta precarització en el plànol econòmic arrossega tota la resta i acaba definint una filosofia i una manera d'entendre la vida. Tota la vida. Cultura i oci inclosos, no com hobbys sinó com a flotadors, com a vàlvula d'escapament, com a única solució. És un panorama terrorífic:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Como entidades culturales los rednecks se han devaluado más que los dólares confederados después de la Guerra de Secesión. Son humanos de saldo. Eso sí, su devaluación "no puede" tener nada que ver con el dinero ni la distribución de bienes. "No puede" achacarse al modo en que la ciudad siempre tiende a regir sobre el campo. "No se puede" de ninguna manera vincular al hecho de que el Norte venga dominando al Sur desde 1865. No tiene "nada" que ver con el hecho de que la gente (EN TODAS PARTES) tienda a demonizar a los de fuera. No, echadle la culpa de todo a los propios rednecks. Da igual que la economía basada en las plantaciones los empobreciese a todos; culpad a su holgazanería. ¿A quién le importa si ninguno de ellos poseyó esclavos?, culpadles por inventar el racismo. No tiene la menor importancia que sufran de una atención sanitaria mucho más paupérrima; culpad a la endogamia y a la mala higiene.</i></blockquote>
<br />
Els rednecks no han tingut pràcticament oportunitats de deixar de ser-ho, i el tema racial aquí no té res a veure i només és una cortina de fum.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>No parecía tener la menor importancia que jamás en mi vida hubiese tomado una sola decisión que hubiese afectado a alguien. NI UNA. Nací en una clase que me situaba en el extremo RECEPTOR de las decisiones. No tenía el menor puto CONTROL sobre la vida de nadie, y el dominio de la "mía" se veía comprometido por la necesidad de currar en un trebajo a tiempo completo. Joder, no hubiese podido oprimir a nadie NI QUERIENDO.<br /><br />El privilegio cutáneo es, en buena medida, un mito vendido por quienes se sienten incómodos ante la idea del privilegio de clase. No se trata de la piel, se trata de la clase. No es epidérmico, es jerárquico. El sociólogo Max Weber definió una vez clase como oportunidades en el mercado. Casi todo el mundo menos los políticos y los idiotas ricos, se da cuento de que no todos nos precipitamos del útero sanguinolento con las mismas oportunidades. No todo el mundo nace con la misma oportunidad de evitar el trabajo deshumanizado. No todo el mundo tiene las mismas posibilidades de eludir el servicio militar.[...] No todo el mundo hereda la misma cantidad de tierra o dinero de sus padres.</i></blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsPht_p6o1OZni8oO_VhyphenhyphengK_ZH3xKZE11C2KprrwtXkoCRdzBaWRSKex4XTVpKqu2UEtIbhO7qtfc2n5-u-w-0ZlxkVp-WNndSZGUe1Qdpq6sVT7kupx2mZqeqx-r3s9YlBGf7aSTSRjcM/s1600/5282606737_b5eb43db8d_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1058" data-original-width="1600" height="422" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsPht_p6o1OZni8oO_VhyphenhyphengK_ZH3xKZE11C2KprrwtXkoCRdzBaWRSKex4XTVpKqu2UEtIbhO7qtfc2n5-u-w-0ZlxkVp-WNndSZGUe1Qdpq6sVT7kupx2mZqeqx-r3s9YlBGf7aSTSRjcM/s640/5282606737_b5eb43db8d_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>working in a factory © <a href="https://www.flickr.com/photos/phlubdr/">phlubdr</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>El trabajo es para los esclavos. Por mucho que nos guste pretender que el trabajo asalariado sea, de alguna manera, lo opuesto a la esclavitud, se trata solo de una mutación ingeniosa. Se ve que Karl Marx, ese rojeras cabrón de cara avinagrada, no pensó que el trabajo asalariado representara una mejora con respecto a la esclavitud forzosa. Y las némesis ideológicas de Marx en el Banco de Inglaterra convienen en que el trabajo asalariado enriquece a los que ya son ricos.</i></blockquote>
<i><br /></i>Parlem una mica de l'oci redneck. Els hobbys o l'entreteniment que agraden a la gent normal no els serveix. Feines dures i una realitat dura demanen unes aficions igualment dures.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>La diversión de la clase obrera es siempre demasiado. Opera bajo la estética de la sobredosis. Nominalmente es ocio, pero suele parecerse más a una prueba de resistencia. No haces el amor, follas a muerte. No te ríes, te meas encima de risa. No escuchas música, le das candela al volumen hasta que te sangran los oídos. No te limitas a beber, bebes hasta quedarte ciego. No quieres colocarte. Quieres quedarte BIEN JODIDO, VOLADÍSIMO, ARRASADO. No le pegas un puñetazo a alguien, le sacas la mierda a hostias, le pateas hasta reventarle y le das una paliza hasta que mee sangre. Si no puede matarte o dejarte mutilado de por vida, no es un deporte. Si nada estalla que dé gusto verlo, no es una película. Y no quieres ver un solo asesinato, quieres asesinatos en masa, preferiblemente aniquilación termonuclear.</i></blockquote>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid_lcujsPUNRj7RA556BaqySYIeX-4gOW0vzKiZUkN_gwWst3LO5zTqKGMrMMiXOzVVZVk76DTmtkXwSn7Bij4V9jxtRu5s_us9MHubv2TcIchVcxeJFohGBWpQqCoZwiZ6nu-XtS9phZZ/s1600/2424613296_bdab9b29f0_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1035" data-original-width="1449" height="456" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid_lcujsPUNRj7RA556BaqySYIeX-4gOW0vzKiZUkN_gwWst3LO5zTqKGMrMMiXOzVVZVk76DTmtkXwSn7Bij4V9jxtRu5s_us9MHubv2TcIchVcxeJFohGBWpQqCoZwiZ6nu-XtS9phZZ/s640/2424613296_bdab9b29f0_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Stadium Brawl © <a href="https://www.flickr.com/photos/8136496@N05/">terren in Virginia</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Algunas chicas hacen el esfuerzo de rociarse perfume y cambiarse de bragas, pero en realidad no es necesario. Cualquier mujer, sin importar lo desfigurada que pueda estar, que se atreva a adentrarse en este bar con una vagina operativa y un par de buenas tetas lecheras, tiene garantizado poder agarrar como mínimo a un semental desesperado por la manguera y arrastrarlo al exterior por la puerta de atrás como si se tratase de un juguete de tiro. Hasta un coño peludo sin cuerpo [...]</i></blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgFkiCnfpBaenoWC-PWnqwpki8WkcKKRT12wSnkMlvS4a2oZFlB2_5nXg-VPaHQGc1lnRLwD7NBEEYR0HIAH4K_F3CaXjUshgrNXmSGpGatjKRbDszh4YGfVYH0mP2Yo6u3dZI7UvkWqNR/s1600/31306764880_6827e99b83_k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgFkiCnfpBaenoWC-PWnqwpki8WkcKKRT12wSnkMlvS4a2oZFlB2_5nXg-VPaHQGc1lnRLwD7NBEEYR0HIAH4K_F3CaXjUshgrNXmSGpGatjKRbDszh4YGfVYH0mP2Yo6u3dZI7UvkWqNR/s640/31306764880_6827e99b83_k.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>There's This Guy in a Bar . . . © <a href="https://www.flickr.com/photos/edeksphotos/">votsek</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
I amb això arribo a mig llibre i a partir d'aquí paro de transcriure. No perquè no hi hagi més parts glorioses, però aquesta entrada ja té una extensió demencial, no em veig amb ànims de doblarla.<br />
El llibre prossegueix parlant de telepredicadors amb serps i els seguidors de teories conspiratives esbojarrades com el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Peus_grans">Bigfoot</a>... i sobre les conspiracions sí que veu indicis que els poderosos conspiren per seguir sent poderosos, des de sempre i els que pateixen aquestes decisions són sempre els de baix, entre ells els rednecks. També fa un anàlisi que tira per terra la bonica teoria que la guerra de secessió va ser per l'esclavitud, va ser un tema de poder i de pasta. Per cert la gent del sud amb possibles (és a dir els que tenien esclaus) podien evitar l'allistament per una quantitat de diners, o sigui que els que van anar a lluitar (i a ser massacrats) per defensar un sistema esclavista eren aquells que mai a la vida van tenir esclaus, potser ells ho van ser. No és que tinguessin ganes de defensar aquell sistema econòmic concret, com tantes altres coses, no van tenir cap opció de triar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYu7eVdNOcxUJgUnig7fvTMA3Q67NTFDE0NG2n__0vSO_pCZshPV6W40IA_PcqQEOpiw_cVqKIbZNWlj9cx4IeVkTWrAkwh0eaKVm95OdARpQOK2mCtn0RtpYAl-Nd1y_VKkVDHqzZzrz0/s1600/collageTS_MNIE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="1200" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYu7eVdNOcxUJgUnig7fvTMA3Q67NTFDE0NG2n__0vSO_pCZshPV6W40IA_PcqQEOpiw_cVqKIbZNWlj9cx4IeVkTWrAkwh0eaKVm95OdARpQOK2mCtn0RtpYAl-Nd1y_VKkVDHqzZzrz0/s640/collageTS_MNIE.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
La ficció tampoc ha estat bona amb els rednecks, tot i que a sèries com <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/My_Name_Is_Earl">My name is Earl </a></i>o <i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/The_Middle_(serie_de_televisi%C3%B3n)">The Middle</a></i> se'ls retrati amb certa estima el més normal solen ser els retrats que en fan a <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Simpson">The Simpson</a></i> o un d'absolutament demencial (i sí, ofensiu i divertit) a <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Family_Guy">Family Guy</a></i>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQgL_K_JpM2oFrZjda_ADbN35G29bFIGM-XCFFgv14F-FHMANwsgVeU0jRL83LtzlDLc6bb7EG6hsURrFGxlUgCXEY34u21PIOrEnwsAZUjcQyJjBRW4CLxG8IXxN13MRr008gmmrlidij/s1600/collageredneckFG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="1200" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQgL_K_JpM2oFrZjda_ADbN35G29bFIGM-XCFFgv14F-FHMANwsgVeU0jRL83LtzlDLc6bb7EG6hsURrFGxlUgCXEY34u21PIOrEnwsAZUjcQyJjBRW4CLxG8IXxN13MRr008gmmrlidij/s640/collageredneckFG.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Us deixo recomanant que us llegiu el llibre. Descobrireu una part de la història d'Amèrica que explica moltes coses i moltes aparents contradiccions d'aquell país.<br />
<br />
<br />
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-47823360759733569652017-07-11T06:56:00.000-07:002017-07-11T06:56:34.704-07:00Breus notes sobre literatura-Bloom / Gonçalo M. Tavares<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7ri_mD3KwBZ23AdcWAEYLWbqK1V-0_pgwXwcnjuL79JXEL-8XwvhfpgZrkR5rKAZfBrOeM9EjWaYmh2S5LTdowG1pmWRfa9gRstZ1rjGwfCsheYVjPIvWXz4E4NyDWybmPZiZxGSHHKao/s1600/notes.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="771" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7ri_mD3KwBZ23AdcWAEYLWbqK1V-0_pgwXwcnjuL79JXEL-8XwvhfpgZrkR5rKAZfBrOeM9EjWaYmh2S5LTdowG1pmWRfa9gRstZ1rjGwfCsheYVjPIvWXz4E4NyDWybmPZiZxGSHHKao/s320/notes.JPG" width="205" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
És un clàssic, un concepte es posa de moda o el començo a sentir més del compte, començo a investigar i m'acabo llegint un llibre, són més previsible que la taula de multiplicar del 0. I això és el que em passava amb això anomenat<a href="http://www.nuvol.com/critica/els-principis-generals-de-la-infinitat-de-maneres-de-fer-literatura-bloom/"> literatura bloom</a>.<br />
Després de llegir el llibre crec que està clar que com a escriptor (o intent de) no entro dins la literatura-Bloom, i com a lector tinc reserves. M'ha semblat entendre que un exponent d'aquesta literatura seria Enrique Vila-Matas, autor que em va costar al principi però al que li he agafat el punt, i m'imagino que a aquesta literatura cal agafar-li el punt també. De totes maneres sí hi ha coses en aquest diccionari que o subscric del tot o quasi, són les següents:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Aristocràcia<br />[...] Entenc totes les paraules, però no entenc el text del tot: aquest és l'efecte de la literatura-Bloom.[...]<br />Energia<br />No són les lletres, l'energia d'un text és invisible i és el més important. L'energia d'un text es pot quantificar a partir de les conseqüències que provoca en els lectors. Quants versos origina un vers? Quantes pel·lícules, quants quadres, quantes frases, quantes accions?<br />L'energia d'un text ñes el futus d'aquest text. El que passarà en el món a causa de la seva existència.<br />Frase<br />[...] Una frase no pot ser com un got que conté aigua dòcil per beure; una frase és un got que intenta contenir una inundació. I no se'n surt.<br />Cada frase ñes una oportunitat per iniciar un món. La literatura-Bloom aprofita aquesta oportunitat.<br />Individualitat<br />[...]Aplicar la brutalitat de la selecció immediata a cada frase. Una frase o diu o calla. Una frase té el seu moment per demostrar si val la pena que existeixi. Una frase té quinze segons d'existència per al lector. En aquests quinze segons ha de demostrar que es mereix existir en els pròxims quinze segles.<br />No ser individual és no ser.</i></blockquote>
<i><br /></i>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i><b>Llibre<br />El llibre ha de ser un perill enquadernat.</b></i></blockquote>
<br />
No em negareu que la darrera definició és potent potent!<br />
I ara m'he quedat amb ganes de llegir <i><a href="http://aladi.diba.cat/record=b1719664~S171*cat">Un viatge a l'Índia</a></i>, per veure si em caso o no amb aquesta literatura-moda-el que sigui.</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-30476337739528235292017-07-10T01:30:00.000-07:002017-07-10T01:30:20.655-07:00Individus com nosaltres / Ferran Torrent<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAzV-gs8uzwjMn-10fmadF7fjxxR2Gp6VyFiRd1U2yDn6ukHSUWGf_Q0P2eWyquCN-spzB8u0iRZ0yIuMzPTgRvLwEbQmvT3QDY3KR7rtxDARARH8rKrsI3FazkqF59XebH0hn3B6QQq8x/s1600/portada_individus-com-nosaltres_ferran-torrent_201703141912.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1051" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAzV-gs8uzwjMn-10fmadF7fjxxR2Gp6VyFiRd1U2yDn6ukHSUWGf_Q0P2eWyquCN-spzB8u0iRZ0yIuMzPTgRvLwEbQmvT3QDY3KR7rtxDARARH8rKrsI3FazkqF59XebH0hn3B6QQq8x/s320/portada_individus-com-nosaltres_ferran-torrent_201703141912.jpg" width="210" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Torrent_i_Llorca">Ferran Torrent </a></b>és un escriptor que em cau bé. Suposo que això no importa, però és així, aviso abans de començar i abans de posar-me amb el llibre. Els autors que no em cauen bé ja els llegiré quan hagin deixat aquesta vall de llàgrimes. Tot i ser un autor que em cau bé els seus llibres m'han semblat desiguals, però porta molts anys escrivint, potser algun dia m'hi hauré de posar de manera més sistemàtica, però per ara em poso amb el seu darrer llibre.<br />
I què tenim? Tenim <b>Ferran Torrent</b> al màxim. Un protagonista periodista que s'embarca amb amics poc recomanables en una aventura de muntar un casino clandestí, una cosa que només podia passar a la València de les darreries del PP, un retrat d'un lloc on la corrupció no és que fos la norma és que era el mode de vida de molta gent i sobretot de la classe política en ple.<br />
El retrat de la societat és el que dóna valor al llibre, com en la bona novel·la negra. La xicota del protagonista és una metge que ha hagut d'anar a Frankfurt per treballar, un veí de més de vuitanta anys li demana que li trobi alguna dona perquè es troba molt sol (sí, de tant en tant també vol follar, però el problema principal és la solitud), tenim una dona maltractada, un empresari a qui fan xantatge amb un video sexual, la màfia russa, els xinesos... tot això mentre s'acosten unes eleccions i sembla que per fi les coses poden canviar a València. Com a retrat és d'allò més complet, i que els protes sempre es reuneixin per decidir coses i mengin paella a mi m'ha fet venir gana, sóc així de primari.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK9tY_LQ5F9JCNY7H78yS7qc6UMfsDaeja_b7Vb7UajrG4PVXsp-B43gew6dhH9ooKleTc-dygtMmuAawXT4l713ICFIDhKopIg3HOv2CLhdI7PoZ6WvEs_Fd19CNdp2OyV1NNg1K5RepY/s1600/132803218_ab54d42d9f_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK9tY_LQ5F9JCNY7H78yS7qc6UMfsDaeja_b7Vb7UajrG4PVXsp-B43gew6dhH9ooKleTc-dygtMmuAawXT4l713ICFIDhKopIg3HOv2CLhdI7PoZ6WvEs_Fd19CNdp2OyV1NNg1K5RepY/s640/132803218_ab54d42d9f_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Paella © <a href="https://www.flickr.com/photos/niputaidea/">mpellegr</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
El llibre continua <i><a href="http://aladi.diba.cat/record=b1782678~S171*cat">Un dinar un dia qualsevol</a></i>, però es pot llegir independentment, jo ho estic fent tot i que ara m'ha entrat curiositat per llegir-lo.<br />
Una de les característiques de <b>Ferran Torrent </b>és l'acumulació, de trames i personatges i subtrames, tot alhora. Intentar resumir-ho és complicat, arriba allà on vol arribar però ha deixat tal quantitat de coses obertes que ens podem perdre fàcilment. És el de menys, la trama, el nus, aquí és el de menys. <b>Ferran Torrent </b>amb la càmara de la seva literatura fa una foto panoràmica i després s'entreté més en una o altra part de la foto, la trama, l'argument, el nus... és l'excusa per la seva foto, una bona excusa, qui busqui només una història la trobarà (haurà d'estar atent per no perdre's) qui busqui una panoràmica en trobarà una d'excel·lent.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHtX7EHHXDbrzk7PxWBqjUNTyv5BRRAEhamubflwkW6huFH_zpNPSkeUGgBDcRoIsd5CfqzQSWFE5JUIVgpQ9bLKuQfQvgTmrhSQNG2yOjactBB7eiypF5m8Wr5ojiq4PxYkMhTmeMgiQn/s1600/Ferran-Torrent-para-JD-4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHtX7EHHXDbrzk7PxWBqjUNTyv5BRRAEhamubflwkW6huFH_zpNPSkeUGgBDcRoIsd5CfqzQSWFE5JUIVgpQ9bLKuQfQvgTmrhSQNG2yOjactBB7eiypF5m8Wr5ojiq4PxYkMhTmeMgiQn/s400/Ferran-Torrent-para-JD-4.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Foto treta d'<a href="http://www.jotdown.es/2016/03/113127/">aquí </a>© Jorge Quiñoa.</b></td></tr>
</tbody></table>
Per comprendre la realitat aquestes "fotografies" són d'allò més necessàries, espero que en <b>Ferran Torrent </b>no deixi de fer servir la seva càmera per mostrar-nos el que veu.<br />
I el conjunt de la seva obra ofereix un retrat d'una societat i dels canvis que s'hi han produït durant la seva vida, un valor afegit.</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-3811356334628798102017-07-05T02:10:00.003-07:002017-07-05T02:13:59.073-07:00Dies de ratafia / Sergi Pons Codina<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP-EQYnPueDn7HLitLvqMxZchZpSdPVQVqVK_qJexZSgbjXvfv2LS6kw_Qqyx6bWzlxp9Strh8fACMLtmbJC8hxycG1uLJEciMfDHnltE907og49VahLpB2syP7laIBZNN8L5jgR60vboM/s1600/dies.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP-EQYnPueDn7HLitLvqMxZchZpSdPVQVqVK_qJexZSgbjXvfv2LS6kw_Qqyx6bWzlxp9Strh8fACMLtmbJC8hxycG1uLJEciMfDHnltE907og49VahLpB2syP7laIBZNN8L5jgR60vboM/s320/dies.jpg" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2014/04/mars-del-carib-sergi-pons-codina.html">Mars del Carib</a></i> em va agradar molt, per això esperava amb ganes el següent llibre de <b>Sergi Pons Codina</b>, que ha resultat ser aquest <i>Dies de ratafia</i>, i ja m'agrada que des del títol quedi clar que no és un llibre abstemi.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Per estrany que pogués semblar, l'espirituós genuí de la nostra terra havia anat desapareixent dels bars amb una impunitat escandalosa. Un extermini en tota regla, només explicable per la inclinació generalitzada a la frivolitat d'una societat que havia perdut la raó i el gust.<br />Les prestatgeries, abans carregades del característic color terra-caramel de la ratafia, havien cedit als grollers gustos de la modernitat. Un exèrcit de licors estranas s'havia apoderat dels costums locals: tequiles, ginebres, baileys, patxarans, mojitos, caipirinyes... , i aquella tendència anava en augment.<br />En els últims anys havia observat amb estupefacció com havia reexit, sobretot entre els més joves, la moda de les begudes energètiques. Unes begudes que tenien l'innegable mèrit de concentrar en el paladar una barreja de sabors a mig camí entre l'olor de pneumàtic i el gust d'una aspirina. Sorprenentment, a l'inventor d'aquesta immundícia no se l'havia afusellat (encara).</i></blockquote>
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh12yHdIMr0NiABBte_hsRV4iLXy5NTPBZx6_i6S3c5PCaWQV6Ji_3umnfAra2fAu64DRobeU0dHlMGs50WdQH-7JYffqXsng4S7hOr-0kgtEXkx8ftkHIkPkOtqFCTQNcC3Pxg6k-qBKWU/s1600/11422906654_07fec0a0a9_k.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1063" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh12yHdIMr0NiABBte_hsRV4iLXy5NTPBZx6_i6S3c5PCaWQV6Ji_3umnfAra2fAu64DRobeU0dHlMGs50WdQH-7JYffqXsng4S7hOr-0kgtEXkx8ftkHIkPkOtqFCTQNcC3Pxg6k-qBKWU/s640/11422906654_07fec0a0a9_k.jpg" width="424" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Barcelona, església de Sant Andreu de Palomar, de Pere Falqués i Josep Domènech i Estapà, 1881-1904 © <a href="https://www.flickr.com/photos/jbracons/">Josep Bracons</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
No és un llibre abstemi, ni puta falta que fa. El personatge es dedica a l'elaboració artesanal de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ratafia">ratafia</a>, mentre viu mig d'estranquis en un bloc de pisos buit per evitar que s'hi fiquin ocupes. Tampoc és que hi posi molt interés, és un personatge amb uns punts de vista com a mínim peculiars sobre pràcticament qualsevol tema, com el transport públic i els seus conductors:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Amb els anys havia observat que la majoria dels conductors d'autobús de la ciutat tendien a manifestar símptomes clars d'esgotament mental.<br />N'hi havia per a això i molt més! Passejar-se amb un monstre motoritzat per l'asfalt de Barcelona era una bona i ràpida manera d'arribar a la demència (per no parlar dels conductors de metro: un éssers humans convertits en talps, que el més emocionant que els podia pasar era que algú es tirés a la via. I això també devia anar de puta mare per al seu sistema nerviós). Així que, quan aquel día de març vaig pujar a l'autobús que feia la ruta disset, ho vaig fer obligat per les circumstàncies.</i></blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQDymW5PPzUGppLQKEtVEYhdd41BDC4dI5743IMpUOfrlm2Xt6jH-19z5mf87uyPmRoumcFwvGeT1wBzuAyrzz0Tui4c-hz-vBKL-m31tmeWLnkufzmMfD_rshP9LRdQ41atzunRHCrIbC/s1600/9069382240_7da2e7e6ad_k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQDymW5PPzUGppLQKEtVEYhdd41BDC4dI5743IMpUOfrlm2Xt6jH-19z5mf87uyPmRoumcFwvGeT1wBzuAyrzz0Tui4c-hz-vBKL-m31tmeWLnkufzmMfD_rshP9LRdQ41atzunRHCrIbC/s640/9069382240_7da2e7e6ad_k.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Barcelona Metro © <a href="https://www.flickr.com/photos/tedpercival/">Ted & Dani Percival,</a> Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
Com que l'amic amo del bloc li diu que s'ha de buscar un altre lloc perquè allò s'ho ha venut ell comença a "convidar" a gent desesperada a viure als pisos del seu bloc, i també comença a treballar en un diari el <i>Popular</i>. Un diari amb tota la plantilla en vaga i que tira endavant amb quatre esquirols, pancartes insultant el cap i instant-lo a pagar, treballadors acampats al vestíbul amb tendes de campanya i barbacoes... la veritat és que fa un retrat força encertat de la situació en molts diaris (penso en la vaga recent de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Peri%C3%B3dico_de_Catalunya">El Periódico</a>, per exemple). Allà el nostre protagonista aconsegueix uns reportatges amb força éxit, el seu secret? S'ho inventa tot.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVP8phqy0HHgRZg24H9x9z6B83d-5y-nXbSDDlfbQhQHqpvH2F4jjV3fHI3oDGOdJD1VHkWvyzBQoLhcI_qyZg5dASa9YNFf3gyXwaXleHOISH3Uc-b7DrUwHBYS5XU-J7dm223-bmUGCt/s1600/8173266395_08d10b744b_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="612" data-original-width="612" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVP8phqy0HHgRZg24H9x9z6B83d-5y-nXbSDDlfbQhQHqpvH2F4jjV3fHI3oDGOdJD1VHkWvyzBQoLhcI_qyZg5dASa9YNFf3gyXwaXleHOISH3Uc-b7DrUwHBYS5XU-J7dm223-bmUGCt/s1600/8173266395_08d10b744b_o.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
<span style="font-size: 12.8px;"><b>Licor de hierbas... Ratafia. </b></span><br />
<span style="font-size: 12.8px;"><b>31 Festa de la Ratafia en</b></span><br />
<span style="font-size: 12.8px;"><b>Sta Coloma de Farners © <a href="https://www.flickr.com/photos/vaionnoth/">demi</a>,</b></span><br />
<span style="font-size: 12.8px;"><b>Creative Commons.</b></span><br />
<div>
<span style="font-size: 12.8px;"><b><br /></b></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
La trama és justeta, més enllà de l'apologia de la ratafia, però què més dóna? Les observacions del protagonista, la seva actitud cap a la vida, el seu cinisme i els seus escrúpols més aviat justos, i les dones... tant la seva mare i tietes com la <i>Blanca</i> i sobretot la <i>Magda</i>... fantàstiques i completament creibles (fins i tot la <i>Magda</i>, amb un gir final que m'ha sorprés), i el seu deixeble en Quintana i...<br />
Si hagués coincidit amb els protagonistes de <i><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2014/04/mars-del-carib-sergi-pons-codina.html">Mars del Carib</a></i> ja hauria estat un llibre completament rodó per mi, però és que jo sóc una mica friki.</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-6039973136968099952017-07-03T01:55:00.000-07:002017-07-03T01:55:05.583-07:00Wolfgang (extraordinari) / Laia Aguilar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBdIagaumYwjlHNZsrDvbR7a2TYaILzEW3t4279UYN_AjT8PoYrmiu90pUlxG74Wov3_fDtB9f0XieK2oOpQX8OoxyME6rqr-GzpLDdrlVmfEECjcXKOff8Z4tYASBjHekRZ3DCM8vgZX/s1600/wolfgang1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="438" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBdIagaumYwjlHNZsrDvbR7a2TYaILzEW3t4279UYN_AjT8PoYrmiu90pUlxG74Wov3_fDtB9f0XieK2oOpQX8OoxyME6rqr-GzpLDdrlVmfEECjcXKOff8Z4tYASBjHekRZ3DCM8vgZX/s320/wolfgang1.jpg" width="219" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Una <b><a href="http://www.elperiodic.ad/entrevista/57486/laia-aguilar-la-feina-descriptora-es-mes-solitaria-pero-tens-una-historia-propia">autora</a></b> que ha treballat a televisió i un llibre guanyador d'un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Carlemany_per_al_foment_de_la_lectura">premi</a>, no són coses que m'acabin d'atraure per llegir un llibre, però la premisa pot donar de sí.<br />
El protagonista és una nano <i>Wolfgang</i> (sí, per <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Wolfgang_Amadeus_Mozart">Mozart</a></b>) a qui se li mor la mare i ha d'anar a viure amb son pare, a qui ni tan sols coneix, a més a més resulta que el nano és un geni, toca el piano, parla sis idiomes i tracta als "normals" com a "esponges" o "sota cents". Un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Quocient_intel%C2%B7lectual">QI</a> de 152 no és per tant, això per començar, i no hi ha relació entre tenir un QI elevat i les habilitats socials d'una ameba, i tampoc amb ser un psicòpata. Que se segueixin perpetuant aquests estereotips sobre els superdotats em provoca una mandra infinita.<br />
Si sou seguidors de la sèrie<i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Big_Bang_Theory"> The Big Bang Theory</a></i> us podeu imaginar el <i>Wolfgang</i> com un <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sheldon_Cooper">Sheldon</a></i> d'onze anys, genial i amb una tirada a l'autisme pel que fa a les relacions socials. Per cert un nano d'onze anys que menjava a les hores que volia??? De debó??? Crec que ni als nens-geni se'ls consenteix tant, a més a més posats a abusar de tòpics tenen una tirada per l'ordre i això de menjar quan els hi ve de gust no va gens amb ells. En fi, em centraré en el llibre.<br />
La idea d'enviar-lo amb el pare és la darrera voluntat de la mare, en contra de l'opinió de l'àvia, la tieta i el propi <i>Wolfgang</i>. Com és previsible la convivència amb son pare no és bona, i això que el pare és solter (perquè si s'arriba a haver d'integrar a una familía amb pare i mare i fills la cosa hauria sigut de nota). El Wolfgang a més a més s'entesta a no dir-li pare (això és comprensible) i dir-li senyor Carles. i el <i>Wolfgang </i>planeja una manera d'escapar-se. Ha de passar una prova per entrar a estudiar en un conservatori de música de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Par%C3%ADs">París</a>, és fàcil, només ha d'aprendre a tocar una de les dues peces que els poden preguntar. Però haurà d'anar fins a París.<br />
La veritat és que treient la tírria que li he agafat al protagonista el llibre es deixa llegir, i va millorant. El viatge a París amb son pare, la hòstia amb la realitat que no és el millor, i algunes revelacions sobre la mort de sa mare que expliquen el comportament del nano.<br />
Trobo que hi ha dues vetes que es podrien haver estirat més: l'àvia que retoca les fotos familiars amb photoshop treien-hi la gent que sobra (segons ella), i la relació entre la <i>Mia</i> (profe de piano de <i>Wolfgang</i>) i el <i>senyor Carles</i>, el pare del nano.</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-20406464171148631452017-07-01T06:48:00.002-07:002017-07-01T06:51:14.125-07:00Llum d'agost / William Faulkner<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipKp8kFwhxiIuJA2EMrS14uIg2U-qx19syCMqD-Gemua1eo9MTvlcpp1D3i6kTlUN_Kt4iFlqXmKKzcuAqkYEeWCQHQ7tpB-T7eRPxrQ1xYbHSknc4gK6Maf3dkbE1V2EVK3Vg0tJUzDKn/s1600/2522574921_da435d7460_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipKp8kFwhxiIuJA2EMrS14uIg2U-qx19syCMqD-Gemua1eo9MTvlcpp1D3i6kTlUN_Kt4iFlqXmKKzcuAqkYEeWCQHQ7tpB-T7eRPxrQ1xYbHSknc4gK6Maf3dkbE1V2EVK3Vg0tJUzDKn/s320/2522574921_da435d7460_o.jpg" width="294" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>williamfaulkner (c) <a href="https://www.flickr.com/photos/27052658@N08/">harleychinaski</a>, Creative Commons</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Un dels autors durs de la literatura americana. De <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Faulkner"><b>William Faulkner</b></a> em vaig llegir fa molt anys <a href="http://aladi.diba.cat/record=b1000703~S171*cat"><i>El brogit i la fúria</i></a> i <a href="http://aladi.diba.cat/record=b1007274~S171*cat"><i>Les palmeres salvatges</i></a>, el primer no em va agradar gaire, el segon sí. A veure si amb aquest llibre desempato.<br />
Després d'arrossegar aquest llibre més del que m'enorgulleix reconèixer finalment m'hi he posat. Només obrir m'alegra veure que la traducció és de <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Pedrolo_i_Molina">Pedrolo</a></b>, (ara que es comença a reivindicar <b>Pedrolo</b> més enllà del <i><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2012/01/mecanoscrit-del-segon-origen-manuel-de.html">Mecanoscrit</a></i> -ja era hora!- cal reivindicar l'enorme tasca del Pedrolo traductor); després veig que han fet servir un cos de lletra absolutament assassí i se me'n va l'alegria.<br />
<br />
<b>Faulkner </b>és un autor una mica espesot, però que enganxa. La seva narració és gairebé hipnòtica, amb aquest seu sud tan irreal, tan terrible, pobre, racista... bé, irreal no, en tot cas terriblement real.<br />
La història comença amb <i>Lena Grove</i>, que surt caminant des d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alabama">Alabama</a> a buscar el noi que l'ha prenyat, perquè està segura que si no l'ha enviat a buscar és perquè no ha pogut no perquè n'hagi fugit. I arriba a Jefferson. Un cop està a punt de trobar-lo anem a la història d'un altra persona, <i>Joe Christmas</i>, un orfe que passa per blanc tot i tenir sang negra, que va ser adoptat i va acabar fugint dels pares adoptius i s'estableix, després de voltar per tot el país, a Jefferson i treballa a l'asserradora, amb <i>Joe Brown</i>, que va coneixer a <i>Lena</i> amb el nom de <i>Lucas Burch </i>(i efectivament va fugir i es va canviar el nom). Els dos <i>joes</i> viuen en un barraca per negres al terreny de la mansió de la senyoreta <i>Burden</i>, la darrera d'una nissaga d'abolicionistes que es van instal·lar allà per ajudar la població negra en acabar la guerra civil, els blancs no la poden veure i tots els negres la respecten i protegeixen. Aquests són els elements, i passaran coses tot i que els flashbacks són d'allò més abundants i ens enterarem de tota la vida dels protagonistes. La capacitat de <b>Faulkner</b> per retratar persones, i els seus pensaments, i com parlen... és bo, és molt molt bo. Ja sé que tampoc estic descobrint res, però tenia els meus dubtes amb l'autor, i ara s'han esvaït del tot.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEf4ufmISHZ_SPEcMqLt4wv-yvqk3iiVOt9pEdLEutytIzPTyGvnFcWCMZnramnKRLtfcEws0kswS1hUnGRaXzbVHPvDq0smZPs35uZzM995xAu5z5WM4m_wEJ8TWT4KFS52WMyo7u5QVV/s1600/faulkner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEf4ufmISHZ_SPEcMqLt4wv-yvqk3iiVOt9pEdLEutytIzPTyGvnFcWCMZnramnKRLtfcEws0kswS1hUnGRaXzbVHPvDq0smZPs35uZzM995xAu5z5WM4m_wEJ8TWT4KFS52WMyo7u5QVV/s640/faulkner.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Sí, vaig començar el llibre en mode estiuenc, i a la dreta una moneda d'1€ perquè entengueu què vull dir quan parlo de cos de lletra assassí.</b></td></tr>
</tbody></table>
El llibre es llegeix bé, però és dens, una cosa que no ajuda és l'edició infame amb un cos de lletra absolutament delictiu. Ja sé que cal estalviar paper i aquestes coses però potser s'han passat. Ja sé que les 382 pàgines amb un cos de lletra que no afectés a les còrnies serien 700, però calia?<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKYZwCBxY4EXYUyqI33m5Ln13ZOiPuB4iLge3rXd26kOQy0Zqbw5cgzueo-xJVoBNUvddQMxoHwhCZNJzI0I2YvtLKfqq6E52w3ZMjTo8BgTnYdvnz8QKbZTVDs6TRWgfGOm1btb-2W3qK/s1600/2534294657_10123a8d02_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="282" data-original-width="350" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKYZwCBxY4EXYUyqI33m5Ln13ZOiPuB4iLge3rXd26kOQy0Zqbw5cgzueo-xJVoBNUvddQMxoHwhCZNJzI0I2YvtLKfqq6E52w3ZMjTo8BgTnYdvnz8QKbZTVDs6TRWgfGOm1btb-2W3qK/s1600/2534294657_10123a8d02_o.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>16KKKwCross-burning © <a href="https://www.flickr.com/photos/11304375@N07/">Image Editor</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
En el llibre hi ha un crim i amb el component racial, poca broma amb el tema, hi ha gent molt obsessionada amb jutjar de diferents maneres les coses en funció del color de la pell de l'autor.<br />
Cap a la part final l'autor porta la història dels avis de Joe Christmas, mentre Joe Brown (o Lucas Burch) torna a fugir de Lena i es prepara el linxament de Christmas perquè no deixa de ser un negre que ha matat una dona blanca. La part final de tantes coses que hi posa arriba a ser fins i tot una mica confusa.<br />
Aquest llibre ha desempatat el marcador i m'ha convertit en faulknerià, el que m'alegra perquè corre un volum per casa d'ell amb tres o quatre novel·les. I sent com sóc algú acabat de convertir a la fe faulkneriana no puc més que enllestir aquesta entrada amb aquest tall d'<i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Amanece,_que_no_es_poco">Amanece que no es poco</a></i>, a més a més amb una referència final a un dels meus llibres preferits,<a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/search/label/Vladimir%20Nab%C3%B3kov"> <i>Ada o l'ardor,</i></a> de <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vlad%C3%ADmir_Nab%C3%B3kov">Nabókov</a></b>.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/tWboBvTUtCw/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/tWboBvTUtCw?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-17964946104589724632017-06-28T01:50:00.000-07:002017-06-28T01:50:14.736-07:00Dies de pluja / Karl Ove Knausgård<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEjMq4DCmOuiwnWpO11JSCb7PX622FolUnPEkNTSTb4QYfYQXRUSY07OOPmQG0r6G7219H9iFw0TjFG-IySFP4PucK8Bxrdi9SaZhcvzSP2Wg40eBONh-Nl8nQGznN1FwzH92r6dM3iotz/s1600/pluja.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1258" data-original-width="839" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEjMq4DCmOuiwnWpO11JSCb7PX622FolUnPEkNTSTb4QYfYQXRUSY07OOPmQG0r6G7219H9iFw0TjFG-IySFP4PucK8Bxrdi9SaZhcvzSP2Wg40eBONh-Nl8nQGznN1FwzH92r6dM3iotz/s320/pluja.jpg" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/search/label/MIN%20KAMP-LA%20MEVA%20LLUITA">Cinquè volum</a>, un dels llibres que comença a ser tradició que em llegeixi a l'estiu (potser per intentar compensar la temperatura?), en el <a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2016/06/ballar-en-la-foscor-karl-ove-knausgard.html">quart</a> deixàvem en <i><b>Karl Ove</b></i> de ple a la vida adulta, en tot el sentit de la paraula d'una punyetera vegada, i amb aquell final les possibilitats per aquest llibre són quasi ilimitades.<br />
Ara en <b><i>Karl Ove</i></b> va cap a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergen">Bergen</a>, l'han acceptat a l'escola d'escriptura i ell el que vol és ser escriptor. L'estiu anterior el passa vagabundejant per Europa i col·lant-se al ferry per tornar des de Dinamarca.<br />
A l'escola d'escriptura té dos escriptors com a professors i ha de llegir un munt i també escriure, i el que ell escriu no sol sortir gaire ben parat de les classes, molts clixés i en general molt poc a explicar, cosa bastant normal, el nano té amb prou feines vint anys.<br />
A més del seu picar pedra personal és una persona dificil, plena d'inseguretats, complexos i una certa tendència a la bipolaritat i a un alcoholisme difícil (probablement heredat). Tocarà en grups de música, sortirà de farra amb son germà (germà que començarà a sortir amb l'<i>Ingvild</i>, la noia de qui en <i>Karl Ove</i> n'està perdudament enamorat) i al final en una festa coneix a la <i>Gunnvor</i> amb qui s'estarà uns anys, i a qui de tant en tant farà el salt. A veure, surt, s'emborratxa i si alguna noia se li posa a tiro doncs se la tira, l'endemà està ple de remordiments recorda que té novia i li demana a la noia que si us plau no ho digui, amb el cabreig evidentment no les torna a veure. Que això passi un cop encara, però si no vols que passi més has d'evitar posar-te en la situació que t'hi pot conduir, no pugis a una muntanya amb una bici sense frens si no vols haver-la de baixar. Sembla lògic, m'ho sembla a mi ara, però amb vint-i-escaig no era gaire millor, ni jo ni ningú.<br />
Perquè ho volem dissimular, però si revisem el nostre passat amb una mica de rigor no hi ha qui se salvi. I això és lo bo d'aquesta sèrie, que l'autor no es vol redimir de res, o en tot cas no es vol redimir reescrivint el passat, la sensació de vergonya aliena hi és. Això i que som tafaners de mena.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF_KShqyWMpUpd0NSWFHAhOjvjbmUXnj-frwRpt221pGlVaP7XW2PNX1Wkk0ETUZ24mlvshhA8U4ybM-yzONzFqbNPnlCjZZm52f74cceqpoGV3Fndh-R3BWkZaOgFGZkRLhitz6neKr7H/s1600/9717826498_0e19283849_k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF_KShqyWMpUpd0NSWFHAhOjvjbmUXnj-frwRpt221pGlVaP7XW2PNX1Wkk0ETUZ24mlvshhA8U4ybM-yzONzFqbNPnlCjZZm52f74cceqpoGV3Fndh-R3BWkZaOgFGZkRLhitz6neKr7H/s640/9717826498_0e19283849_k.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Bergen (c) <a href="https://www.flickr.com/photos/brostad/">Bernt Rostad</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
Després de la <i>Gunnvor</i>, l'universitat, una estada a Islàndia amb ella, el servei social a una ràdio, arriba la <i>Tonje</i>. I amb aquesta la història va bé, i s'hi casa i tot. Però segueix estimbant-se quan intenta escriure, i això el porta a un lloc on la <i>Tonje</i> no arriba. Ella nota això, que és una comparsa en la obsessió d'en <i>Karl Ove</i>. Cap al final del llibre arribem a la mort del pare, lligant i donant la volta cap al <a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2014/07/la-muerte-del-padre-karl-ove-knausgard.html">primer volum de la sèrie</a>. I l'èxit que finalment li arriba, és un escriptor premiat i respectat, i comença a no poder escriure res més.<br />
En molt poc temps passa a no tenir pare, tenir l'èxit que tant ha perseguit com a escriptor, i tornar a estar solter, i així se'n va de Bergen. Suposo que ara anirem una mica al que va explicar al <a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2014/11/un-hombre-enamorado-karl-ove-knausgard.html">segon volum</a> i també explicarà com va començar amb aquest demencial projecte.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP1f0JE09M9p7Tzkzm_Xq1jm83QmXTgKiQVer4IUzZlIoPqMPFBnwlaGvw-okA2yqsm1_cTVfsxQkr3dhY_7ZRsP7PdXxa_KGsJvy1lskzifAQP-_4aphFoH4E2up8Y8I_fOk86iyO9Q8Q/s1600/KOK_01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP1f0JE09M9p7Tzkzm_Xq1jm83QmXTgKiQVer4IUzZlIoPqMPFBnwlaGvw-okA2yqsm1_cTVfsxQkr3dhY_7ZRsP7PdXxa_KGsJvy1lskzifAQP-_4aphFoH4E2up8Y8I_fOk86iyO9Q8Q/s320/KOK_01.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>(c) Cesc Llaverias.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
I com a remat a això, ahir dia 27 de juny hi va haver una xerrada amb <b>Karl Ove Knausgård</b> al <a href="http://www.cccb.org/ca/">CCCB</a> dins la programació contínua de <a href="http://kosmopolis.cccb.org/ca">Kosmopolis</a>. Una oportunitat per escoltar l'autor (en un impecable i fantàsticament comprensible anglès, tot sigui dit) parlar del seu llibre, de la repercussió inesperada que ha tingut. No resumiré tota la xerrada, però algunes dades, quan li van dir que com pot ser que recordi amb tant detall coses com què va sopar un dia a casa d'un amic... No ho recorda, recorda coses i potser aquell no va ser el seu sopar, però s'hi assemblava, els llibres són sobre com ell recorda la seva vida, no poden ser 100% exactes ni dades. Els llibres també l'han ajudat a reconciliar-se amb la figura de son pare, bàsicament perquè en motls punts de la vida van fer les mateixes coses com enamorar-se i beure, com si la tendència autodestructiva fos heredada.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX1RpEidL8p74co2t61Xp2w5rR7Ssz7AY2md2e5Yz-kCifeWLJu1WtC-o1tRkDnJP-4OI7hIPA3FaAVPsXiQy6LV7NkaZL8IHpP_Q9O0U1kjZaSkg71RRsFyj4zL9Bxb_HPKZnvGfuxbLT/s1600/KOK_02.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX1RpEidL8p74co2t61Xp2w5rR7Ssz7AY2md2e5Yz-kCifeWLJu1WtC-o1tRkDnJP-4OI7hIPA3FaAVPsXiQy6LV7NkaZL8IHpP_Q9O0U1kjZaSkg71RRsFyj4zL9Bxb_HPKZnvGfuxbLT/s320/KOK_02.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>(c) Cesc Llaverias.</b></td></tr>
</tbody></table>
I també va explicar el perquè del títol genèric de la saga. El <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mein_Kampf">llibre de <b>Hitler </b></a>és un deliri d'un home obsessionat amb la seva visió de quins són els problemes del món i quina és la manera de resoldre'ls, res més importa és el seu llibre la seva visió la seva idea i la seva Alemanya. Però <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler">Hitler</a></b> va ser jove, li agradava la música, era massa tímid per demanar-li sortir a la noia que li agradava... encara no havia fet coses dolentes quan va escriure el llibre.<br />
El <b>pare de Karl Ove</b> (del que no es diu el nom, en cap dels llibres, o això va comentar i suposo que ho deu saber, no recordo aquest detall) no era dolent, o no ho era al principi, la vida el va portar per allà (sort que l'autor no llegeix crítiques, no sé si aquesta analogia entre Hitler i son pare li faria gràcia).<br />
Per cert, <a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2015/07/lilla-de-la-infantesa-karl-ove-knausgard.html">el tercer llibre</a> es l'únic de la sèrie que li va dir a sa mare que no llegís, bastant comprensible. Aquests llibres són la seva vida, necessariament sense perspectiva, absolutament subjectius i en primera persona, no hi ha res més, no hi ha un gran context, no està pensant en construir una casa, va movent maons un a un fins que al final hi ha una casa (aquesta metàfora és d'ell).<br />
Després de la xerrada, les preguntes (excepte dues totes fetes en anglès) i després d'això va sortir a fumar un cigarret abans de posar-se a signar, sense dedicatòries personalitzades, però va firmar a una cua llarguíssima, i així em vaig poder endur un bon record, i ara només espero el sisè llibre per poder valorar aquesta saga en el seu conjunt.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiayaWLHc3Pp8pAUmf72-4FEuRltRbaJrzp5GfYHW9-Zsgi4aYlWt4PRfqiD32RDrr59HJ5L_rG1-uW8qHHBu-mrcXYWeijIUOCACw700jK3E6s6-oedDz33D9AyO9ktGT4jupZkRN0WmEC/s1600/KOK_03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiayaWLHc3Pp8pAUmf72-4FEuRltRbaJrzp5GfYHW9-Zsgi4aYlWt4PRfqiD32RDrr59HJ5L_rG1-uW8qHHBu-mrcXYWeijIUOCACw700jK3E6s6-oedDz33D9AyO9ktGT4jupZkRN0WmEC/s640/KOK_03.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>(c) <a href="http://www.fotografiandoyviajando.com/ca/">Sandra Moscoso</a>.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-26031887777878017002017-06-26T08:53:00.000-07:002017-06-26T08:53:02.322-07:00Encén el llum / Anna Carreras<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUDFo6j5GzLj8LqNCZUOJEeKNtZdzn1Vo-y244ul-TkWhUST8qlxlRLIgWTSWc4lo2B0wzJtT_DgT66dkxDNaV7-08wDaQ3tDny4YCP3fQhyphenhyphendmU-YucNUv9Az2gHfzJ_IQCv1cpAMpTBvm/s1600/990_1491210040anna_carreras-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="556" data-original-width="990" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUDFo6j5GzLj8LqNCZUOJEeKNtZdzn1Vo-y244ul-TkWhUST8qlxlRLIgWTSWc4lo2B0wzJtT_DgT66dkxDNaV7-08wDaQ3tDny4YCP3fQhyphenhyphendmU-YucNUv9Az2gHfzJ_IQCv1cpAMpTBvm/s640/990_1491210040anna_carreras-1.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fa la tira, de la mateixa autora, em vaig llegir <i><a href="http://aladi.diba.cat/record=b1499741~S171*cat">Camisa de foc</a></i>, i no em va fer gaire el pes, així que aquest llibre el començo amb certes reserves, sóc així de maniàtic, i a més tendeixo a desconfiar de llibres eròtics escrits per dones (tot i que els llibres de <b><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/search/label/Patricia%20Mu%C3%B1iz">Patricia Muñiz</a></b> m'han fet replantejar-me el prejudici), amb aquest estat d'ànim obro <i><a href="http://www.labreuedicions.com/encen-llum-danna-carreras/">Encén el llum</a></i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
I tot i les meves reserves i unes primeres pàgines que em feien témer el pitjor, no, el llibre se'n surt, i és un erotisme de debó, no el que segons qui entén per erotisme, valgui aquest fragment d'exemple:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<i>Un seixanta-nou impressionant. Es desdobla en tres apèndixs. U, la seva llengua dura i humida fa la processó pel meu clítoris, al mateix temps que un dels seus dits (no sé quin) se'm fica al cony mentre dos més em perforen el cul amb gentilesa. Un trifàsic lent, sensible, tebi: un home desconegut, atent, vibrant, que s'acomiada. Si segueix per aquest camí, em deixaré anar com la joveneta en què m'he convertit. Em sembla que aquests cercles concèntrics de la llengua damunt del punt just són el que em pot arribar a matar. Provo d'emular el seu ritme ficant-me'l a la boca, fins al fons, escopint-li petites dosis de bava i acariciant-lo amb una pressió constant mentre de reüll veig com a la televisió anuncien llet sense els ingredients naturals de la llet. Ja ho deia la meva mare que la llet ha de fer mal de panxa per força.</i></div>
<i><div style="text-align: justify;">
<i>Creix, i deixo de llepar per passar a xuclar amb força. Com si me'l volgués empassar sencer. El contorn em separa els llavis i obro les mans a la velocitat de la llum. Gemego cada vegada amb un timbre més agut, més afinat i punxegut, com he vist fer a les pel·lícules. En el moment precís, a escassos segons de l'orgasme agrupat, el so de fons canvia: la pel·lícula continua. M'aturo en sec i a ell li sembla bé. Som molt forts.</i></div>
</i></blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I de cara a posar-hi "peròs" trobo els personatges molt poc esbossats quan se'ls treu del tema sexual. Ella que vol ser com les<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tigresses_blanques"> tigresses blanques</a>, i ell que està malcasat, i punt. I això amb l'ell més principal, els altres són surtidors però tampoc és que siguin gaire més importants. Són ganes de posar-se tiquismiquis això també.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYR9rtXkWDUhWhTzJ7n5yaNZ49GwaFaoXOXYC8FsI1aGq0CGFdsjMJGZhrRo8pHvKmpTqOyBOY7SYEWnLUs5k_T8VP72gUrkfzUtHaBX6JnJ9m55CG9DRD4tORSCT62NlLT1067v6P2ikw/s1600/11654680493_11bb708799_k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1406" data-original-width="1600" height="562" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYR9rtXkWDUhWhTzJ7n5yaNZ49GwaFaoXOXYC8FsI1aGq0CGFdsjMJGZhrRo8pHvKmpTqOyBOY7SYEWnLUs5k_T8VP72gUrkfzUtHaBX6JnJ9m55CG9DRD4tORSCT62NlLT1067v6P2ikw/s640/11654680493_11bb708799_k.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Singapore Zoo & River Safari December 2013 629_edited-1 © <a href="https://www.flickr.com/photos/12587661@N06/">Michael Gwyther-Jones</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bon llibre eròtic, que per mi fluixeja una mica en la part no eròtica del llibre, però sens dubte molt millor que certa trilogia comercial de la que és millor no parlar, el sexe és el que és. Un llibre eròtic com ha de ser amb les tres C, clar, contundent i curt.</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-14322652514876787172017-06-16T08:24:00.001-07:002017-06-16T08:24:08.440-07:00Los diarios de Emilio Renzi: Los años felices / Ricardo Piglia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZDnPuSSUiPaBAx587zyvK-8Y8XIkCe_r4oovQxppKaGVdoisUD6WaGTV1jjsY-rvmCUEOA_Pn06d4nHls_R7YleHFCd0YLIZLmf7ALLjTnwE8RdoCNl18eqja9nC47e3T4aIfr7p-GcDT/s1600/Renzi.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="575" data-original-width="360" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZDnPuSSUiPaBAx587zyvK-8Y8XIkCe_r4oovQxppKaGVdoisUD6WaGTV1jjsY-rvmCUEOA_Pn06d4nHls_R7YleHFCd0YLIZLmf7ALLjTnwE8RdoCNl18eqja9nC47e3T4aIfr7p-GcDT/s320/Renzi.jpeg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Volia fer com a l'<a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2016/04/los-diarios-de-emilio-renzi-anos-de.html">entrada del primer volum</a> i posar extractes, fragments seleccionats... no pot ser, n'hi ha massa. Abans d'arribar a la meitat del llibre ja tenia una dotzena de fragments que per una cosa o altra m'havien encantat, una ressenya així equivaldria a transcriure gran part de llibre, no és plan. Potser miro i remiro i trobo un o dos fragments molt molt bons i destacables, està per veure.</div>
<div style="text-align: justify;">
Després de la "formació" ens trobem amb un <b><i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Ricardo_Piglia">Renzi/Piglia</a></i></b> adult, vivint de coses relacionades amb la literatura, investigant, creant, experimentant... almenys al primer terç del llibre les alusions a la seva vida personal són escasses, tot són llibres, reflexions i digressions sobre la literatura, i el fet d'escriure, i el fet d'escriure diaris i rellegir-los després i pensar en com aprofitar-los per un futur llibre que en realitat és el que tenima les mans (si a més a més escriviu un diari el vertigen ja pot ser absolut). Em recorda una mica a <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Serguei_Dovl%C3%A0tov">Dovlàtov</a></b>, <a href="https://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2017/05/el-parc-serguei-dovlatov.html">o s'escriu o es viu</a>, i sembla que <i><b>Piglia/Renzi</b></i> està més per escriure i lo de viure ho deixa a una banda, és tangencial, no puc més que recordar al millor <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fernando_Pessoa">Pessoa</a></b> (per mi <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fernando_Pessoa#.C3.81lvaro_de_Campos">Alvaro de Campos</a></b>) cito de memòria: <a href="https://mujeresnavegantes.wordpress.com/2011/12/07/navigare-necesse-est-vivere-non-necesse/">Vivir no es imprescindible, navegar sí</a>. (Només cal canviar "navegar" per "escriure").<br />
M'ha costat entrar en aquest volum. Ben bé la primera meitat és com un inventari de cites i coses i llibres i fets de manera quasi telegràfica, reiteratiu a cops, cal estar molt pel llibre perquè sino la dispersió està garantida. Sobre qui és, què pensa, a qui estima <b><i>Renzi/Piglia</i></b>, i en quin món viu..? això són coses que es van filtrant més endavant, com si l'autor baixés la guàrdia i el llibre s'acosta més al que entenem per un diari.<br />
Quan l'autor baixa la guàrdia i la seva relació amb<i> Julia </i>acaba entra en el caos i en un garbuix de relacions que sembla no acabar mai, mentre va preparant el seu viatge a la Xina (la Xina era el lloc que els militants d'esquerra havien de visitar, esperant que ho estiguessin fent millor que els cubans que ja començaven, als 70, a donar símptomes de descarrilament imminent).<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioknnD3myYx8XdXB1Lxpd2ktQtuGgCG0pRN_PXvhfJOQlq2RQatUnJkIFBvp_MVb1MDj1uClrCGCosokAf44o41nXpCKMPMFVjGLCMyX-g4CpGEvkSgpZW_5FpTomkPx4TY8-vkG__Vwjs/s1600/piglia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="466" data-original-width="829" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioknnD3myYx8XdXB1Lxpd2ktQtuGgCG0pRN_PXvhfJOQlq2RQatUnJkIFBvp_MVb1MDj1uClrCGCosokAf44o41nXpCKMPMFVjGLCMyX-g4CpGEvkSgpZW_5FpTomkPx4TY8-vkG__Vwjs/s640/piglia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Foto de Ricardo Piglia treta d'<a href="http://liberacionmx.com/nota.php?NotaID=18559">aquí,</a> no es menciona autor.</b></td></tr>
</tbody></table>
Aquesta darrera part, ruptura i successives aventures (de vegades simultànies) i cada cop amb més problemes perquè la novel·la (crec que <i><a href="http://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/plata-quemada/9788433972712/CM_417">Plata quemada</a></i>) li rutlli, i l'entorn de l'Argentina d'aquells anys, amb militars, paramilitars, detencions, <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Domingo_Per%C3%B3n">Perón</a></b>... Aquesta darrera part, deia, és la més m'ha atrapat, o potser és que necessitava tot el principi per entrar en el to del llibre.<br />
El llibre acaba a finals de 1975, amb <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jorge_Rafael_Videla">Videla</a></b> al poder i <i><b>Renzi</b></i> a punt de marxar a Europa de viatge, és el premi que li ha tocat per un dels seus contes, suposo que un bon punt on començar el tercer i darrer volum.<br />
He llegit en alguna banda que aquests diaris s'han fet a partir dels diaris reals, que al llarg de la vida de <b>Piglia</b> van acabar sent més de 300!<br />
No he posat cap extracte, cap cita, n'hi ha molts que per un o altre motiu m'han semblat genials, el llibre està ple de punts, targetes de metro sobretot, bitllets no premiats de loteria, entrades a museus, de tant en tant tinc aquesta mania, què hi farem!<br />
Ara toca esperar que <a href="https://www.anagrama-ed.es/">Anagrama</a> tregui el tercer.</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-91851459971558056202017-05-29T02:26:00.003-07:002017-05-29T02:26:56.771-07:00El parc / Serguei Dovlàtov<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY7dAQlB1BfWhPJzTprgxZWuCI7Va1aghISvuGQT0Hmh6XN_8Ms73-gYQlRX5n4g0d4Em47A4PxjPuxsdz2_0PKZ236PqUDS-O7V-2eyVKu5DTStyIObbHx5JlODGQlrFiUkkXWkvsDjhm/s1600/ElParcSergueiDovlatovMitjana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="827" data-original-width="551" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY7dAQlB1BfWhPJzTprgxZWuCI7Va1aghISvuGQT0Hmh6XN_8Ms73-gYQlRX5n4g0d4Em47A4PxjPuxsdz2_0PKZ236PqUDS-O7V-2eyVKu5DTStyIObbHx5JlODGQlrFiUkkXWkvsDjhm/s320/ElParcSergueiDovlatovMitjana.jpg" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Un autèntic rus es mor a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Queens">Queens</a> (si vol) i té una vídua que imposa la transcripció del seu nom, com en aquest cas. La vídua imposa que a la coberta el nom del seu marit sigui <b>Sergei Dovlatov </b>(transcripció anglesa), després a la portada de dins l'editorial ja li posa com toca <b>Serguei Dovlàtov</b> (els noms cirílics s'escriuen com sonarien en la llengua receptora), i aquesta versió és la que apareix a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Serguei_Dovl%C3%A0tov">viquipèdia</a>. Per acabar de rematar el tema les biblioteques de Barcelona on treballo, al seu catàleg el fan constar com <b>Sergueï Dovlatov</b>; no recordo perquè jo a les etiquetes del blog vaig optar per <b>Sergei Dovlàtov</b>, a aquestes alçades ja no ve d'una variant més del nom, però entenc que la correcta és la de la portada (no coberta) dels seus llibres en català i la de la viquipègia: <b>Serguei Dovlàtov; </b>o si domineu el ciríl·lic<b> </b><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.4px;"><b>Серге́й Дона́тович Довла́тов</b></span>.</div>
<div style="text-align: justify;">
Porto <a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/search/label/Sergei%20Dovl%C3%A0tov">uns quants llibres ja</a>, i aquest és un autor que m'encanta des que el vaig descobrir amb <i><a href="http://aladi.diba.cat/record=b1774505~S171*cat">Els nostres</a></i>.<br />
El protagonista se'n va a treballar al Parc Puixkin, una mena de parc temàtic sobre l'escriptor, o el que la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques">URSS</a> s'entén per un parc temàtic. Un lloc estrany que rep turistes de tot tipus perquè allò no deixa de ser una atracció turística. Surt d'una separació i creu que allà trobarà calma i podrà posar-se a escriure.<br />
Les idees del protagonista-autor sobre l'escriptura:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Viure és impossible. O vius o escrius. O la paraula o la feina. Però la teva feina és la paraula. I tota Feina amb majúscula et fa fàstic. Té una zona morta al voltant. Una zona que destrueix tot el que entorpeix la feina. Que destrueix esperances, il·lusions, records. És una zona dominada per un materialisme miserable, inqüestionable, unívoc...</i></blockquote>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiirxorINAWYVt8S1Tj9UJwN8t9ajfXH98CZfqXYb1TAp8EqA9YLpy4uDDKLyk5yWJV5T76srb1t2n5K3t8u1BLFt3jXXVZ-MrnP2KpI3DSCWw5IYMju4uHFQfSmJV5ZFu9LYVTSgpBcMMY/s1600/7273820100_c763a29960_h.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1191" data-original-width="1600" height="476" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiirxorINAWYVt8S1Tj9UJwN8t9ajfXH98CZfqXYb1TAp8EqA9YLpy4uDDKLyk5yWJV5T76srb1t2n5K3t8u1BLFt3jXXVZ-MrnP2KpI3DSCWw5IYMju4uHFQfSmJV5ZFu9LYVTSgpBcMMY/s640/7273820100_c763a29960_h.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pushkin 18 © <a href="https://www.flickr.com/photos/alexxx-malev/">Alexxx Malev</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
I que <b>Dovlàtov</b> és el putu amo queda demostrat en el següent paràgraf. És un romàntic, costa de veure sota la seva capa de rus grandot i bevedor, però és capaç d'escriure coses així i només cal treure's el barret:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i> Mil vegades cauré en aquest sot. I mil vegades m'hi moriré de por.<br /> L'únic consol és que aquesta por dura menys que un cigarret. La burilla encara fumeja, que tu ja ets tot un heroi...<br /> Després hi va haver arrambades, i va haver-hi paraules que l'endemà al matí feien mal de recordar. I, sobretot, hi va haver un matí de debò, amb els contorns dels objectes que emergien de la foscor. El matí sense decepcions que esperava i recelava.<br /> Recordo que vaig arribar a dir:<br /> —Fins i tot el matí t'afavoreix...<br /> Era molt més bonica sense maquillatge.<br /> Va ser així que va començar tot. I va durar deu anys. Una mica menys de deu anys...</i></blockquote>
<b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Aleksandr_Puixkin">Aleksandr Puixkin</a></b> (o <span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.4px;"><b>Александр Сергеевич Пушкин</b></span> si ho preferiu) va ser un gran de la literatura russa, i la seva importància fou cabdal. I el parc existeix, tot i que a moltes ciutats han dedicat parcs a <b>Puixkin</b> i no he estat capaç de treure'n l'aigua clara, hi ha aquesta<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Pushkin,_Saint_Petersburg"> ciutat</a>, i <a href="http://eng.tzar.ru/">aquesta pàgina</a>, però no estic fens segur de si ho he entès bé o m'he fet un taco entre google, anglès i cerques en ciríl·lic; si algú domina el tema i el vol corregir als comentaris estaré encantat.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhQQgLQCY-UcOlUs_dU0ZSAYM2B_5q_gnXMGFJAwcnAizGNKJzgRj7Oa20kyIZ4uQ43_mFF5NZMOKf3p9pfrOz4biU6i81BmbY3FE9GvkZ3Q6sZpOPPxC8IQJEr9jrhfRovUnoVMOUy2bg/s1600/12440997944_3fee2861d8_h.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhQQgLQCY-UcOlUs_dU0ZSAYM2B_5q_gnXMGFJAwcnAizGNKJzgRj7Oa20kyIZ4uQ43_mFF5NZMOKf3p9pfrOz4biU6i81BmbY3FE9GvkZ3Q6sZpOPPxC8IQJEr9jrhfRovUnoVMOUy2bg/s640/12440997944_3fee2861d8_h.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Crec que és el seu despatx ja a Amèrica, les dades: samsebeskazal.livejournal.com-5988.jpg © <a href="https://www.flickr.com/photos/samsebeskazal/">Dennis</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
Arriba allà, i el primer que es troba és que al parc treballen més dones i de seguida hi ha interés en si està casat o no. Alterna la seva feina amb la lectura, la beguda i amb escriure coses que no li publicaran. Amb l'arribada de la seva ex tindrem flash-backs sobre la seva vida anterior. Ella marxa, està tipa de viure fent cua per tot, no tenint res i ni tan sols llibertat. Necessita que ell li doni un certificat en que l'autoritza a endur-se la filla dels dos. En aquell moment la URSS permetia algunes sortides, si tenien origens jueus podien sortir a Israel, i molts feien servir allò com a pont als Estats Units.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoWnV06sJxEa7yQ7tnygP3dzkPV-CZdFLwIijgFW7YWys8ZnHfrAs4Hl8aGyprklPkrzTmMgnm1HuqH-ofnXVX6URbJQ9sgSyysoQRofC6BJibIg4XN4_YdRTKK60v_oNsClWOCMDQ8MmO/s1600/DOVLATOV.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="590" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoWnV06sJxEa7yQ7tnygP3dzkPV-CZdFLwIijgFW7YWys8ZnHfrAs4Hl8aGyprklPkrzTmMgnm1HuqH-ofnXVX6URbJQ9sgSyysoQRofC6BJibIg4XN4_YdRTKK60v_oNsClWOCMDQ8MmO/s320/DOVLATOV.jpg" width="320" /></a></div>
Ella, la <i>Tània</i>, vol que ell també hi vagi. Es resisteix, li firma els papers i es queda sol i deprimit, bebent amb la poli citant-lo a cada moment. Té una xerrada amb la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/KGB">KGB</a>, en que només parla l'home de la KGB, i després del discurs, extraoficialment, sense que se sàpiga, quasi com si fos un amic, li aconsella que aprofiti que ara hi ha possibilitats i també se'n vagi.<br />
Nosaltres el deixem sol a la URSS, quan s'ha despedit de la <i>Tània</i> i li ha preguntat si es tornaran a veure aquesta li ha dit: <i>-Sí, si ens estimes.</i><br />
Aquest home és un mestre!<br />
El llibre està firmat a Nova York, sabem que al final el propi <b>Dovlàtov </b>va fer el pas, va ser la manera que pogués publicar els seus contes i novel·les per fi. I hem de donar les gràcies a <b><a href="http://www.labreuedicions.com/">LaBreu</a></b> per recuperar-lo en català (en castellà és quasi inèdit). I no puc evitar recordar-me del fantàstic contes de <b>Miquel Adam</b> La tomba del vell Vera dins el seu llibre <i><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2015/11/torero-dhivern-miquel-adam.html">Torero d'hivern</a></i> on <b>Dovlàtov (<i>Vera</i>)</b> i l'edició dels seus llibres tenen un paper destacat.<br />
Vull més <b>Dovlàtov</b>!<span id="goog_1713656419"></span></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-59819778653506738452017-05-27T04:26:00.002-07:002017-05-27T04:26:30.862-07:00Maldito desde la cuna: La corta e infeliz vida de William S. Burroughs Jr. / William S. Burroughs Jr.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWa9O_pkvSwmLMh1Inr2w5nwlFrhxvHApuL8WbstN4Cdy7RqytriZQnSmmVhOcHM-JjktVYWxf-Zue6Xti9BqVzECj0Vt1WqrUdcHmhyphenhyphenQQVYy44bg7Cb8oyNwmU7ZiJR_VN6ZvDn6NHffF/s1600/maldito.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWa9O_pkvSwmLMh1Inr2w5nwlFrhxvHApuL8WbstN4Cdy7RqytriZQnSmmVhOcHM-JjktVYWxf-Zue6Xti9BqVzECj0Vt1WqrUdcHmhyphenhyphenQQVYy44bg7Cb8oyNwmU7ZiJR_VN6ZvDn6NHffF/s1600/maldito.JPG" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Gràcies a un article de<a href="http://www.jotdown.es/"> Jot Down</a> vaig patir <i><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2017/01/el-gran-momento-de-mary-tribune-juan.html">El gran momento de Mary Tribune</a></i>, i vaig i els <a href="http://www.jotdown.es/2017/02/maldito-desde-la-cuna/">hi torno a fer cas en un llibre</a>, però aquí es tracta del fill d'un membre de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_beat">generació beat</a> que va tenir una vida absolutament desestructurada, però hauria estat estrany que no fos així. I el llibre l'edita <a href="http://www.dirtyworkseditorial.com/">Dirty Works</a>, tota una garantia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/William_S._Burroughs_Jr.">William S. Burroughs Jr.</a></b> era fill del gran <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Seward_Burroughs">William S. Burroughs</a></b>, un personatge a qui no aconsegueixo imaginar en el rol de pare, i en part amb raó. Després que el seu fill presenciés a Mèxic (tot i que en això hi ha versions contradictòries) la mort de la seva mare a mans de son pare, bàsicament un tret al cap fent el joc de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_Tell">Guillem Tell </a>amb un got i una pistola, un joc que havien fer moltes altres vegades amb éxit, va encasquetar el fill als avis i ell es va dedicar a seguir vivint la vida, donant-li a l'alcohol, les drogues i el sexe (normalment amb nanos joves). Mentrestant el fill anava creixent i com son pare tenia una tendència a abusar de substàncies, però no tenia la resistència de son pare i lo seu era com una chiken run que només podia acabar d'una manera. Aquests textos vindrien a ser el testament literari (també escrivia) de <b>William S. Burroughs Jr.</b><br />
Hi ha textos del propi William, declaracions de son pare, del seu padrí <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Allen_Ginsberg">Allen Ginsberg</a></b>, i es repassa una mica la seva vida, amb els seus avis després de la mort de sa mare, a Tànger amb son pare, i de nou a Estats Units saltant d'escola en escola i d'adicció en adicció ens els bojos anys 60.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDTmDffVTCFxNEylcyaJZjCi1s9dLXTbRwOm8bxnRB_PwaHRRZ0uUgn-h6LMreDA0jwas2DZQ7lSAgZebVsHPkvItR6Sf-_Ao8K-Yr9n6nsSSzhizIfLFBCvR2aT8xl1D5sZPs923-ATSu/s1600/sburroughs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="457" data-original-width="700" height="416" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDTmDffVTCFxNEylcyaJZjCi1s9dLXTbRwOm8bxnRB_PwaHRRZ0uUgn-h6LMreDA0jwas2DZQ7lSAgZebVsHPkvItR6Sf-_Ao8K-Yr9n6nsSSzhizIfLFBCvR2aT8xl1D5sZPs923-ATSu/s640/sburroughs.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>William S. Burroughs pare i fill, foto treta d'<a href="http://www.jotdown.es/2016/11/la-desdichada-historia-del-hijo-william-burroughs/">aquí</a> © mic.com</b></td></tr>
</tbody></table>
És un llibre estrany, però serveix com a biografia, una biografia que funcionaria com a novel·la o com una apologia de l'autodestrucció. L'abandonament per part de la seva mare li va causar una por a l'abandonament que li feia enfocar les relacions de manera impossible, i la por a la pèrdua el duia al consum. Va tenir més comprensió que molta gent en la seva situació, i molta sort, i va sobreviure a un trasplantament de fetge però res el va fer canviar d'estil de vida.<br />
Ni idea de què tal seran <i><a href="https://www.amazon.com/Speed-William-S-Burroughs-Jr/dp/0879513144/ref=sr_1_3?ie=UTF8&qid=1495735247&sr=8-3&keywords=burroughs+speed">Speed</a></i> i <i><a href="https://www.amazon.com/Kentucky-Ham-William-Burroughs/dp/0525138501/ref=sr_1_4?ie=UTF8&qid=1495735313&sr=8-4&keywords=burroughs+kentucky">Kentucky Ham</a></i>, les seves dues novel·les, en aquest llibre sembla un escriptor perfectament capaç, una barreja de realisme brut i encara alguna influència beat tot i que ell en renegués. Ser el fill de <b>Burroughs</b> era una avantatge i també una llosa, li permetia publicar però de seguida apareixia la comparació amb son pare, la seva valoració com a "fill de..."<br />
A més a més als darrers anys de la seva vida es van combinar diferents elements: un trasplantament de fetge (i el tractament amb esteroides -i les seves conseqüències- per evitar el rebuig), una addicció als opiacis i a l'alcohol com a manera de combatre el dolor, i molts problemes psicològics dels que sempre podia culpar a algú, son pare sobretot.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcg63kAaGYovCVxSOUY7eG5932HiG7llzvpalDl52EdyygYs_2YLM8qN7zreIIThyhNwmMJji56EpTC5J6NU0gZiEvlOcFj3DGnDeOgwDbVDydeN1ejb7quwin6EqmOrS8rYGcmG10tBDB/s1600/mexicokilling.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="828" data-original-width="1200" height="440" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcg63kAaGYovCVxSOUY7eG5932HiG7llzvpalDl52EdyygYs_2YLM8qN7zreIIThyhNwmMJji56EpTC5J6NU0gZiEvlOcFj3DGnDeOgwDbVDydeN1ejb7quwin6EqmOrS8rYGcmG10tBDB/s640/mexicokilling.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>El succés a dos diaris de l'època, un mexicà i un <i>usà</i></b></td></tr>
</tbody></table>
Un detall, ell diu que va ser present quan son pare va volar el cap a sa mare i que va quedar cobert de sang i cervell, <b>William</b> pare diu que ni tan sol era en el mateix apartament; és un punt amb visions contradictòries i no queda clar què va passar realment, però en <b>Billy</b> tenia 4 anys i potser va "fabricar" el record.<br />
Un llibre d'allò més interessant sobre un nàufrag o un apèndix d'una generació beat que per quan ell va ser adult ja estava plenament assimilada pel sistema, deixant-lo a ell enrere. Un nou encert (i són uns quants) de l'editorial <b><a href="http://www.dirtyworkseditorial.com/">Dirty Works</a></b>, que espero que per molts anys conservin el criteri (si a sobre publiquessin alguna cosa en català ja seria per fe'ls-hi un monument).</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-85461195433267457282017-05-23T02:27:00.000-07:002017-05-23T02:27:09.593-07:00Sobrebeber / Kingsley Amis<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAM69OZsLbf1LLLQW8TNO33dDT6Y0w0QzsprKBJDlXqGlBKbOCVTCKhfxeOMd3PjWZa1vun9Hqm-fHAo-5H-utu3pkgRKry50B9kQGb_bt5fyJtJlOFHUoOmMf-Js0fe8YMWP9LzghJCNi/s1600/sobrebeber.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAM69OZsLbf1LLLQW8TNO33dDT6Y0w0QzsprKBJDlXqGlBKbOCVTCKhfxeOMd3PjWZa1vun9Hqm-fHAo-5H-utu3pkgRKry50B9kQGb_bt5fyJtJlOFHUoOmMf-Js0fe8YMWP9LzghJCNi/s640/sobrebeber.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Un bebedor parlant de beure, sense manies, ni falses moralitats i a més a més amb el fi i irònic humor anglès. Un llibre d'allò més divertit. Informació sobre còctels, diferents tipus de begudes, de tavernes, i de en definitiva tot el que rodeja el món del mam. Això sí, és un llibre anglès, els vins anglesos han de ser terrorífics, per ells un vi bo és francès, de més al Sud només interessa el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vi_de_Porto">porto</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Xer%C3%A8s">xer<b>è</b>s</a>, haurem de perdonar aquesta limitació de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Kingsley_Amis"><b>Kingsley Amis</b></a>. Algunes perles del seu humor ho poden fer més perdonable.<br />
<br />
Per exemple les seves explicacions sobre equipament comencen així:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>El equipo de bar<br />1. Un frigorífico. Sólo para ti, quiero decir. Esto es básico. La mujer y los demás parientes siempre están llenando la nevera, que consideran suya, incluso el congelador, de porquerías irrelevantes como la comida, sin ir más lejos. Haceos con un frigorífico propio y llenadlo de estantes de la altura de una botella tumbada.</i></blockquote>
O sobre el gin tònic (dècades abans que es poses de moda de manera absolutament demencial):<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>En este país, casi toda la ginebra se consume con hielo, tónica y limón. Y si os queréis complicar un poco la vida, añadidle un chorrito de zumo de limón. Tras muchos años de exponerme a su influencia, he llegado a considerar que esta bebida no es muy de fiar y más vale dejársela a las mujeres, los jovencitos y los destiladores de whisky. Su historia es sospechosa: se supone que, en los tiempos del imperio, tenías que tomar quinina, un antepasado de la tónica, para evitar la fiebre. Alguien observó que semejante porquería pasaba algo mejor si la mezclabas con un poco de ginebra. ¡Menuda epifanía!</i></blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx7GSKjkzeroGp_K-sYGJV8pENmjRaikvbi_LFIaRmQZevA6sdUilr0Dga4IvQSYqmYICg6ncc_j7-I3mO3ku4CFJQLGP_bqje-Q54DOUmvujlRVK2zZt9vfkGuNpeOEIT8vqsFoGXQCVY/s1600/3550640765_dbd22872c8_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx7GSKjkzeroGp_K-sYGJV8pENmjRaikvbi_LFIaRmQZevA6sdUilr0Dga4IvQSYqmYICg6ncc_j7-I3mO3ku4CFJQLGP_bqje-Q54DOUmvujlRVK2zZt9vfkGuNpeOEIT8vqsFoGXQCVY/s640/3550640765_dbd22872c8_b.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Gin & tonic © <a href="https://www.flickr.com/photos/cyclonebill/">cyclonebill</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
I com qualsevol persona que begui, no pot deixar de parlar de la ressaca:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>¡Menudo tema! Y la verdad es que también está "extrañamente desatendido". Sí, ya sé que no se puede abrir un diario ni una revista sin toparse con una serie de instrucciones (escasamente originales, la mayoría, y francamente nocivas en algunos casos) para curar esa dolencia con claros visos de epidemia. Pero esos consejos se centran sobre todo en cuestiones físicas, como si nos enfrentáramos a una simple enfermedad. Siempre se omiten los aspectos psicológicos, morales, emocionales y espirituales: toda esa superestructura metafísica amplia, vaga e ilustrativa que convierte la resaca (afortunadamente) en un camino privilegiado hacia el autoconocimiento y la autorrealización.</i></blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHFSpocPUHAKrFazd44k2AfDkzSo1KEhyphenhyphenLfO8eolCCje79OevZS_mIvFnPpNV_2PdI8AW5Erd7q2r4lAStQ45SVR17KmueP77hYW106Owl13PxMthbO2cq-xGIcHZLf3EKdFuEB8DzwGFq/s1600/154395033_eeb66c1a95_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHFSpocPUHAKrFazd44k2AfDkzSo1KEhyphenhyphenLfO8eolCCje79OevZS_mIvFnPpNV_2PdI8AW5Erd7q2r4lAStQ45SVR17KmueP77hYW106Owl13PxMthbO2cq-xGIcHZLf3EKdFuEB8DzwGFq/s640/154395033_eeb66c1a95_b.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>hungover? me? © <a href="https://www.flickr.com/photos/s2art/">s2art</a>, Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
També dona consells si un és un "agarrat" i vol convidar els amics gastant-se dos duros, és activitat deshonesta i que mereixeria presó, crec que si donava consells era perquè la dominava:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Las esposas pueden resultar muy útiles. Hazte el simpático con ellas encendiéndoles el cigarrillo, felicitándolas por su lozanía y simulando que las escuchas atentamente. Tu objetivo ideal a largo plazo es una bronca entre cada carcamal y su costilla de regreso a casa, cuando el marido se queje de tu tacañería y ella diga que tú has estado encantador y que él no es más que un borracho lamentable.</i></blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRm9RmVybg_KSVtsXvXensDPWPPI1Vz2DRoEti79h6XKNGIImw5M9SVvIVXpyOvzVUve20oOl-z7Ksm6tEH9C5E2gHqLoigQF68pcQDIPRXMMPPPkPpzqrIyRIZB1xB8lgNgyvQ9ly-VCY/s1600/32498689184_9f795ae22b_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRm9RmVybg_KSVtsXvXensDPWPPI1Vz2DRoEti79h6XKNGIImw5M9SVvIVXpyOvzVUve20oOl-z7Ksm6tEH9C5E2gHqLoigQF68pcQDIPRXMMPPPkPpzqrIyRIZB1xB8lgNgyvQ9ly-VCY/s640/32498689184_9f795ae22b_b.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>arguing-1296392_960_720 © <a href="https://www.flickr.com/photos/148525251@N02/">j t,</a> Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
O el que pensa sobre la pinya colada (la seva apreciació final la faig meva):<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Es la bebida adecuada para cualquier hembra con un coeficiente de inteligencia de 95, recién bajada de la moto de alguien, para que la sorba con pajita mientras el maromo se dedica a gruñir ante la máquina tragaperras.<br />Y atención, que ése tampoco honrará a su sexo, pues seguro que se traga una lager con lima... Que es como para que te den de baja de la raza humana, digo yo.</i></blockquote>
I els pubs, els mítics pubs britànics que es veu que abans eren tota una altra cosa:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Creo que el pub debería segregar a los que comen y a los que beben en zonas separadas (o en establecimientos separados, a ser posible). Los pubs que sirven almuerzos (y a menudo cafés y refrescos) en seguida se convierten en enclaves para toda la familia. Y eso es acoso, así como un ataque frontal a la tradicional y honrosa función del pub como refugio masculino.</i></blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia6f5egqKItnTs22fl9wCilbNJlJwTLmHLGqI1Md50hXAhyphenhyphenE7xhNxTLDX9oFpIy0bTI5i7o7K3REtfCVIxm1CscgvUrn_vM1HSoNK7DmjDRBVozu-3kmxAkE3ydKr5008zOYFX5pSOgVq4/s1600/6780129892_53c5c95ec8_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia6f5egqKItnTs22fl9wCilbNJlJwTLmHLGqI1Md50hXAhyphenhyphenE7xhNxTLDX9oFpIy0bTI5i7o7K3REtfCVIxm1CscgvUrn_vM1HSoNK7DmjDRBVozu-3kmxAkE3ydKr5008zOYFX5pSOgVq4/s640/6780129892_53c5c95ec8_b.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Bar at the Reindeer pub Norwich © <a href="https://www.flickr.com/photos/rogerblackwell/">Roger Blackwell,</a> Creative Commons.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
I una recepta de còctel que penso probar a poc que pugui:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Bisonte polaco<br />1generosa cucharada de Bovril<br />1 buen chorro de vodka<br />agua<br />1 chorrito de zumo de limon (optativo)<br />un poco de pimienta<br />Usar el Bovril como si simplemente estuvieseis haciendo Bovril y añadir los demás materiales. Debe su nombre a la nación que fabrica el mejor vodka del mundo, pero sería una pena malgastarlo en esta mezcla: recurrid a una versión británica. Se trata de una pócima especialmente animosa, sobretodo si uno sufre un resfriado o una resaca.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK_kMCitf_GJPSUz8Xyy1hgVBd8RdcsNhdmtuJ2P87Zti9tLpCq-ee27fColBQH84PSyWcRUiuvO4CPuyDq4V6a-LDTzpA5ETK2uKvK3taWZ7CfusCMcLDQyWrOBhhHZa-ggUIhB9hmyPw/s1600/16166684561_887fa1e07c_k.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK_kMCitf_GJPSUz8Xyy1hgVBd8RdcsNhdmtuJ2P87Zti9tLpCq-ee27fColBQH84PSyWcRUiuvO4CPuyDq4V6a-LDTzpA5ETK2uKvK3taWZ7CfusCMcLDQyWrOBhhHZa-ggUIhB9hmyPw/s400/16166684561_887fa1e07c_k.jpg" width="252" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Kingsley Amis © <a href="https://www.flickr.com/photos/98664809@N08/">Fjara</a>.</b></td></tr>
</tbody></table>
</i></blockquote>
I amb aquestes perles, algunes poc correctes tot s'ha de dir, us feu una idea d'aquest llibre.<br />
Això sí té al final quasi 100 pàgines de questionari amb les corresponents respostes que ja m'ha fet mandra i he passat de llegir. Contestar les preguntes sobre el beure que pot fer-me <b>Amis</b> té un interès bastant relatiu. La resta del llibre és d'allò més interessant, i divertit, humor anglès al 100%.<br />
<div>
<br /></div>
<br /></div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-85413834132153211872017-05-18T02:51:00.000-07:002017-05-18T02:51:28.908-07:00El alquimista impaciente / Lorenzo Silva<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIj9lXT403olxtaXq9YBwcynAvsIUvzultZdIc6mKIbr_PRh4ObolN7FNteVTF9qrRr9A0zBA1XC9pTl_dYkMnDVP2EUjgc51VxAc3jaZm9y-fAAN9Tf9y-Mg9s0xjE64gvogPMeZ-s1SH/s1600/AlquimistanuevoAyD.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIj9lXT403olxtaXq9YBwcynAvsIUvzultZdIc6mKIbr_PRh4ObolN7FNteVTF9qrRr9A0zBA1XC9pTl_dYkMnDVP2EUjgc51VxAc3jaZm9y-fAAN9Tf9y-Mg9s0xjE64gvogPMeZ-s1SH/s1600/AlquimistanuevoAyD.JPG" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Silva">Lorenzo Silva</a></b> és un escriptor amb molt ofici i els seus llibres sempre m'han agradat, sobretot <i><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2012/02/ninos-feroces-lorenzo-silva.html">Los niños feroces</a></i>, però ara volia seguir amb la sèrie de <a href="http://www.lorenzo-silva.com/vila.htm"><i>Bevilaqua</i> i <i>Chamorro</i></a> després d'<i><a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2013/01/el-lejano-pais-de-los-estanques-lorenzo.html">El lejano país de los estanques</a></i>.<br />
Com és natural tot comença amb un mort, en un motel, amb un consolador ensartat al cul, tot sembla apuntar que li va donar un atac i ja està. Però hi ha coses per tancar, com la noia que l'acompanyava o el tren de vida que portava el finat, excessiu a mica que rasquin una mica.<br />
I això és el que fan els guàrdies civils <i>Bevilaqua</i> i <i>Chamorro</i>, gratar i no oblidar-se d'un cas tancat en fals fins que apareix el cadàver que podria ser de la noia que va portar el difunt al motel i aleshores ho reobren i tornen a preguntar i a fer-se pesats i a anar minuciosament avançant.<br />
Tracten amb empreses que prostitució de luxe, i amb la gent amb qui treballava el difunt <i>Trinidad</i>, i aquí ja comencen a anar molt amunt cap a gent que mou molts calés, però molts molts, i no sempre de manera sinó legal almenys legítima<i>.</i><br />
Llibre molt entretingut i ben trabat, es llegeix bé i enganxa, potser el final és una mica massa precipitat, almenys a mi m'ho ha semblat, però això ja és questió de gustos. </div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-67302815009329575562017-05-12T11:33:00.001-07:002017-05-12T11:33:16.263-07:00Asesinato en el comité central / Manuel Vázquez Montalbán<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguvp_lsWmKSf73lSwmJFUEchKMM-fu4NsqhlaA1IoHEo2rir6juHaB4lqPSntpIFSr8PwUb1Ayp9VBXPr8-50FJxqw9TLIK77y8eq14sR7IbvMPnYJdJIBwa0bI9KdXK1Lpt_SaeEdipQY/s1600/asesinato.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguvp_lsWmKSf73lSwmJFUEchKMM-fu4NsqhlaA1IoHEo2rir6juHaB4lqPSntpIFSr8PwUb1Ayp9VBXPr8-50FJxqw9TLIK77y8eq14sR7IbvMPnYJdJIBwa0bI9KdXK1Lpt_SaeEdipQY/s320/asesinato.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Em sembla increïble que aquest sigui el primer llibre de <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_V%C3%A1zquez_Montalb%C3%A1n">Manolo</a></b> que apareix per aquí, per tant res millor que un<i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pepe_Carvalho"> Carvalho</a></i>, el cinquè, però tot i ser una sèrie es poden llegir independentment.<br />
Tenim un assassinat al partit comunista (o a un partit comunista), en una sala on només hi havia membres del partit, salten els ploms i en el que es triga en arreglar el tema el secretari general està mort, apunyalat de manera experta.<br />
El partit contracta a <i>Carvalho</i>, perquè tampoc es refien de la policia, i <i>Carvalho</i> va formar part del partit antigament, quan la lluita clandestina.<br />
Som al 1980, la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3_democr%C3%A0tica_espanyola">transició</a> encara està molt tendre i no és el conte que ens han explicat. Pallisses, assassinats, ultres de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fuerza_Nueva">Fuerza Nueva</a>, i una policia que era la mateixa que no fa pas tant apallissava i torturava aquests mateixos comunistes.<br />
I <i>Carvalho</i> es veu obligat a anar a Madrid, amb el patiment que això representa a nivell gastronòmic.<br />
Tenim persecucions, pallisses, emboscades i agents secrets d'un bàndol i un altre.<br />
Un bon llibre de la <i>sèrie Carvalho</i>, una sèrie que em penso llegir sencera, i de la que de moment els meus preferits són<i><u><a href="http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=montalban+tatuaje&searchscope=171&submit=Cercar"> Tatuaje</a></u></i> i <i><u><a href="http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/?searchtype=X&searcharg=montalban+mares&searchscope=171&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=Xmontalban+tatuaje">Los mares del sur </a></u></i>(aquesta darrera em va semblar sublim).</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2105885099644564797.post-74666597785180245102017-05-08T07:28:00.001-07:002017-05-08T07:28:52.372-07:00Cuando el diablo salió del baño: novela improvisada, disruptiva y poco seria / Sophie Divry<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlWY5B4lNkikawEDpTw1zir-n7WrEoF661cWs7LU30RgylGzmrDXVJgTbC6o-OIQI85ajd9oILVZ0mLXNvE5nM0qeSvEboVnLviAvCtOy6-CGU8ckkKABCYq8OCQTkJZjuqjvN5hsSqwEI/s1600/cover.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlWY5B4lNkikawEDpTw1zir-n7WrEoF661cWs7LU30RgylGzmrDXVJgTbC6o-OIQI85ajd9oILVZ0mLXNvE5nM0qeSvEboVnLviAvCtOy6-CGU8ckkKABCYq8OCQTkJZjuqjvN5hsSqwEI/s320/cover.jpg" width="211" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Segon llibre que em llegeixo de l'autora francesa <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sophie_Divry">Sophie Divry</a></b> després de la frikada (sobretot per un bibliotecari com jo) del seu <a href="http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2012/11/signatura-400-sophie-divry.html">anterior llibre</a>.<br />
Un llibre que comença amb un persona que ha de pagar una factura i després de fer-ho li queden uns 20 euros per acabar el mes... a mi m'agrada i em solidaritzo amb la precarietat de la protagonista. Això sí, és una precarietat francesa, amb més subsidis i més cosas, tot i que amb una burocràcia igual d'exasperant.<br />
Superivència, feinetes que quasi ni es veuen i la família de la protagonista, plena d'homes (és la única germana, i la petita a més) triomfadors, amb les seves feines, famílies, fills, cotxes... i ella viu en un petit estudi a Lió.<br />
Tampoc sembla que li importi molt, porta la vida que vol portar, dedicant-se a escriure, però ha de viure, i de vegades passa fred, o s'alimenta exclusivament a base de pasta més de mig mes, fins que li ingressen el subsidi.<br />
Un llibre amb més consistència que l'anterior i que fa de molt bon llegir. Amb moment bons, no tan bons però sempre amb una mirada molt lúcida i no exenta d'un toc d'humor negre.</div>
El Senyor Dolenthttp://www.blogger.com/profile/01226128837729514142noreply@blogger.com0